Defenso els intercanvis que aporten valor. Quan ens acosten allò que no tenim, són convenients, com més millor

A Àreu, al Pallars Jussà, al fons de la Vall Ferrera, al peu de la Pica d’Estats, demanes aigua i te’n serveixen una que ve d’Almazán (Sòria). L’estiu t’ensenya coses així. El Pirineu és ple de brolladors i s’hi embotella aigües arreu. Aquí al costat mateix hi ha Cardós. Però res: l’aigua ha de venir de 500 quilòmetres lluny. Suposo que és això al que es refereixen els fanàtics del mercat quan parlen de la seva extrema racionalitat. A Ainet de Cardós, a Cal Joanet,…