La mare
Doncs això, que a casa hem començat bé l’any. S’ha mort la mare. Sí, la mare. Que gran que és la mare. La meva, la teva, la vostra. La mare. Buit. Abisme. Confort per un adéu bonic, per una última llàgrima preciosa, per poder haver-li dit: “T’estimem” abans de marxar, per l’amor que li han transmès els seus exalumnes, amics i veïns, per ser conscient que la meva mare era l’hòstia i per sentir profundament el llegat pedagògic que ha deixat al país. La meva…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't