L’educació ens fa ser el que som
Ningú es dona la vida a si mateix. Ens ho recorda Philippe Meirieu en el que per a mi ha estat el seu millor llibre, Frankenstein educador.
Cert, ningú pot néixer per generació espontània. Hom tampoc pot donar-se la pròpia identitat. Som ‘hereus de’. El que som ho hem heretat i del que som i del que fem en deixem herència.
Aquesta constatació, evident, sembla que l’haguem oblidat. Es fàcil escoltar “és el que jo penso”, “és la meva opinió” o encara més gruixut “jo sóc així”. Frases que sovint es fan com si qui les pronuncia confirmés que s’ha fet a sí mateix, que és el que és pel propi desig de ser-ho.
Si s’adquireix la capacitat de prendre decisions personals, autònomes, lliures i responsables és perquè hi ha educació. És cert que tot animal viu fa accions, però conduïdes per l’instint. L’ésser humà, en canvi és susceptible de ser educat i de fer coses per alguna raó més que per instint. I fixeu-vos que he dit que l’ésser humà pot ser educat, no he dit ensinistrat i adoctrinat, que també pot ser-ho.
És l’educació la que ens fa ser el que som. No entraré en el debat de si som natura o cultura. No és una disjuntiva és una copulativa: som natura i cultura. El que sí sé és que l’educació té un valor tan gran que és impagable.
Si l’ésser humà és susceptible de ser educat, i sabem que ho és, se’ns obren un munt d’interrogants al voltat de l’educació. Alguns d’aquests interrogants són de fons polític, altres de fons més filosòfic, alguns de caràcter social, pedagògic o didàctic i encara n’hi ha, i no pas pocs, de caire econòmic o de signe religiós.
Qui educa? Per a què s’educa? És a dir, quina finalitat té educar l’ésser humà? Qui decideix les finalitats? S’educa només a l’escola? Són només les famílies les que han d’educar? L’escola ha d’educar o només instruir i informar sobre coneixements? Eduquen els mitjans, xarxes socials, premsa, televisió, cinema, etc.? És el sistema econòmic qui marca el destí final d’un procés educatiu? L’educació ens ha de fer savis? Experts? Científics? Bones persones? L’educació ens ha d’obrir les portes del paradís?
Interrogants i dubtes arran d’allò que ens fa ser el que som. L’educació hauria d’estar pensada per donar llibertat, perquè cada ésser humà pugui adquirir la capacitat de dirigir la pròpia existència. I si fos possible, que la sàpiga posar al servei de la humanitat.