| 08:09
Opinió

Quanta gent –desgraciadament– viu la seva feblesa i limitació com un infern, com un càstig, com un malson, com una maledicció!

Malalta amb molta vida

Quan fa uns dies vaig visitar una dona amb Parkinson a una residència d’avis de Corró de Vall, no em vaig pas imaginar tot el que rebria en aquelles dues hores i dos quarts de trobada. Aquella dona d’origen dominicà va esclatar d’alegria amb un profund somriure que va il·luminar tota l’habitació, quan em va veure entrar. Personalment, alguna cosa de dins meu va trontollar, i només vaig ser capaç d’abraçar delicadament aquella malalta que em transmetia salut. La seva salutació, amb la boca radiant…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't