| 10:19
Opinió

L’home només es pot fer home a través de l’educació i aquesta només la pot rebre d’altres homes

Naixem despullats

L’ésser humà arriba nu al món i gairebé despullat de sabers. Tan bon punt un nadó surt del ventre de la mare necessita abric i aliment per no morir poc després i requereix la companyia i l’estimulació dels adults per aprendre. La meva àvia deia: “Ningú no neix ensenyat”. Sí, els humans gairebé tot ho hem d’aprendre. La contrapartida és que disposem d’una fabulosa capacitat d’aprenentatge i que podem aprendre al llarg de tota la vida.

Els que reben cada nounat li faciliten l’escalf i els aliments necessaris per a la supervivència. També sabers, valors, actituds i normes que li han de servir per formar part del cos social. Dit d’una altra manera i gairebé citant Kant: l’home és l’únic ésser susceptible de ser educat; l’home només es pot fer home a través de l’educació i aquesta només la pot rebre d’altres homes, que al seu torn l’han heretat.

Així l’educació esdevé una cadena infinita d’herències i de transmissions. Rebem sabers i relats d’experiències i deixem sabers i relats d’experiències. És així com l’infant coneix la llengua, que li permetrà integrar-se en una comunitat determinada. És així que es va familiaritzant amb un conjunt de signes, codis culturals, morals, polítics, etc., o amb uns ritus que li proposa el seu entorn.

Cada infant rep tot el que és per herència cultural i biològica; només així podrà arribar a ser, algun dia, aquell que desitgi ser. Els que l’han acollit l’han inscrit en una comunitat, sense el seu permís. El dia que ell pugui decidirà renunciar-hi o afermar la seva pertinença. Si se l’ha educat bé, ho decidirà lliurement i responsable. Si l’educació que li ha proporcionat el seu entorn ha tingut mancances serioses potser li serà difícil saber qui és i a quines herències –que són adherències, incrustacions– vol renunciar i quines vol fer seves.

Perquè cada infant pugui fer-se a si mateix, l’hem d’acollir, acompanyar i mostrar-li com és el món, no el podem deixar sol. El repte, per als adults, és que cada nounat sigui i se senti acollit, sigui i se senti lliure. També que, de manera progressiva, conegui les conseqüències dels seus actes i se’n responsabilitzi.

Renovem la vida plegats i la companyia d’altres éssers humans ens fa ser humans. Els adults ho sabem però n’hem de ser conscients en voler educar perquè allò que diem, fem i mostrem és el vestit de sabers i experiències que donem als nostres infants i adolescents.