Són, som, persones de carn i ossos que han descobert que la seva vida no és ni millor ni pitjor que la dels altres, sinó que pot tenir sentit amb els altres per molt malament que estiguin

1 de juliol de 2018. Quan vaig a l’hospital sempre em trobo gent coneguda que em recorda la fragilitat humana. El recorregut entre passadissos, escales, ascensors, habitacions, sales d’espera… és una petita aventura de la condició de l’ésser humà. Quan obro la porta de l’habitació buscada, se m’apareix aquell home de 58 anys. Polit, afaitat, mudat, net… Vestit amb un pijama que el dignifica malgrat les innumerables bastonades de la mala vida, l’aixeca del terra brut del carrer, el fa un autèntic home més enllà…