El valor afegit dels ramats al bosc: la prevenció d’incendis
El Vallès Oriental compta amb sis parcs o espais d’interès natural, alguns de més petits i altres de més grans, que comparteix amb les comarques del Vallès Occidental, Osona i el Maresme. Un exemple és el del Montnegre i el Corredor, que té al voltant de 14.700 hectàrees. En 6.500 d’aquestes hectàrees hi pasturen 12 ramats d’ovelles i cabres que mantenen la discontinuïtat entre les capçades dels arbres per conservar espais oberts.
Aquesta manera de fer garanteix una més gran diversitat de fauna i flora, però també –i sobretot– garanteix el control de les flames en cas d’incendi forestal. És la prova del que fa anys que es va destacant: que el pas dels animals pels boscos resulta eficaç en la lluitar contra els focs.
El 2021, l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor –cal tenir present que la major part d’aquest espai natural és privada– es va afiliar amb set dels pastors que hi feinejaven. L’entitat ofereix suport tècnic als pastors i els facilita la tramitació d’ajuts o la promoció de la seva producció artesana. Hi guanyen tots: es connecta la gestió forestal i el silvopastoralisme.
El mateix passa al Montseny amb l’agrupació Ramats Montseny, que va sorgir fa tres mesos i col·labora també amb els ajuntaments del Brull, Tagamanent i Montseny. No són els únics. La Fundació Pau Costa, sorgida del cos de Bombers després dels grans focs del a l’Empordà del 2012, té el projecte “Ramats de foc”, que apunta en la mateixa direcció, la de posar en valor la tasca dels pastors i ramaders per reduir la càrrega de combustible en punts estratègics dels boscos.
Ara bé, les dificultats per mantenir els ramats són evidents: el preu car al mercat que provoca baixades del consum de forma dràstica o els entrebancs burocràtics. Per això és necessari donar suport a iniciatives de promoció de la carn d’aquests animals. El seu valor afegit és netejar-nos els boscos i evitar incendis. Cal un pas més per evitar que desaparegui la ramaderia extensiva –cada any ho fa un 10%– i mantenir polítiques d’introducció de nous pastors al territori.