Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Jordi Solé, eurodiputat per ERC: “Espanya està avançant cap a una erdoganització”

Jordi Solé (Caldes de Montbui, 1976) és eurodiputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i alcalde de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental. Reconeix haver de fer malabars per compaginar les dues agendes, i encara va tenir temps per a venir a la UVic-UCC a parlar als estudiants en el marc d’un acte organitzat per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Jordi Petit | Rubén Pacheco. Caldes de Montbui

Vostè és europarlamentari i alcalde de Caldes de Montbui. Com es combinen aquestes dues tasques?

Jo sóc eurodiputat des del gener d’aquest any i, en canvi, fa 10 anys que sóc alcalde. Sóc a la tercera legislatura, tenim majoria absoluta i estic amb un equip al qui delego tasques amb total confiança. Si no hi hagués aquestes condicions seria més temerari fer d’eurodiputat i alcalde alhora, però aquestes condicions em permeten fer-ho. Ja porto 10 mesos combinant ambdues coses i, la veritat, és que ens en sortim molt bé. Jo bàsicament estic o a Brussel·les o a Estrasburg de dilluns a dijous, però això no vol dir que estigui desconnectat de l’Ajuntament. Per sort, avui dia amb les noves tecnologies és molt fàcil estar sempre en contacte i, evidentment, ho faig delegant moltíssim.

Una petició de C’s reclamava que els diputats catalans que estaven al Congrés i no hi anaven deixessin de cobrar. Podria afectar-li a vostè aquesta proposta?

Si mireu les estadístiques del Parlament Europeu veureu que, de tot l’Estat espanyol, sóc  el més actiu, per tant no tinc cap mena de problema. Em sembla bé que algú que tingui una responsabilitat delegada de la ciutadania i no l’exerceixi, rebi  algun tipus de penalització perquè no està complint el seu mandat. Per tant, no ho veuria malament, però jo crec que allà on som hi hem de ser i jo considero que estic fent les dues feines que se m’han encomanat: alcalde de Caldes de Montbui i eurodiputat des del gener.

Com és possible facilitar una Catalunya oberta i encaixada a Europa amb la fuita d’empreses actual per por als efectes negatius que els hi podria suposar quedar-se a Catalunya?

Les empreses que han marxat fins ara ho han fet canviant la seva seu social. Per tant, no és que hagin agafat els seus centres productius i se’ls hagin emportat a un altre lloc. Això no ha passat i no passarà perquè Catalunya és un mercat atractiu per les empreses, és un destinatari molt important d’inversió directa estrangera, és una economia que està creixent per sobre de la mitjana espanyola. Després de la gran crisi que hem passat, ens estem recuperant i estem veient que Catalunya,  malgrat els anys difícils que hem passat, té fortaleses molt importants en la seva economia i això ho saben les empreses, ho sap el mercat i ho saben els inversors. No estic preocupat per aquest moviment tàctic, estic segur que moltes d’elles tornaran perquè al final les empreses van allà on hi ha el negoci i Catalunya és vista des de fora com un lloc molt atractiu per fer negoci.

Per tant, no m’imagino tots aquests pronòstics apocalíptics que fan els partidaris de la unió i la unitat d’Espanya per sobre de tot, ni que siguin realitat. No és factible una Catalunya absolutament empobrida pel fet d’haver decidit democràticament canviar l’status quo i esdevenir un estat. Al contrari, una de les raons per esdevenir un estat és tenir les millors eines per invertir en serveis públics, infraestructures i millorar les condicions de tothom, també de les empreses, dels negocis i, per tant, en una República Catalana encara s’afegeixen més incentius procedents de tenir més recursos i que poder gestionar millor.

Mentre Catalunya continuï siguent una economia amb un nivell de formació elevat de la seva gent, amb una bona situació geoestratègica, amb ports i aeroports de primera categoria, amb infraestructures millorables tot i que majoritàriament són bones i ben connectada al món, no ens hem de preocupar per això. I si algú marxa, aquest buit que deixarà serà ocupat de seguida per una altra empresa perquè el que volen és fer negoci i, si algú es mou i deixa un forat, aquest forat serà omplert per algú altre.

Per què marxen les empreses si no hi ha tanta inseguretat de cara al futur?

M’imagino que algunes per pressió de l’Estat. De fet, algun conseller ha dit que han existit aquestes pressions, el president del comitè d’empresa de la SEAT també ho ha reconegut, per tant segur que això ha jugat algun paper. També són decisions en el sentit de que es volen assegurar evitar un període d’una certa inestabilitat que estic segur que serà curt. Algunes empreses poden pensar que traslladant la seu fora de Catalunya tenen garantida la continuïtat a la Unió Europea, els bancs tenen accés directe al Banc Central Europeu portant la seu fora de Catalunya… Entenc que, dintre del càlcul de probabilitats que fan aquestes empreses, entenen que l’aposta més segura de totes és moure la seu social. Això són càlculs que fan aquestes corporacions, però jo crec que quan tot torni a la normalitat i quan haguem demostrat que el fet de ser una República no comporta cap daltabaix sinó el contrari, que hi ha una situació d’estabilitat, aquestes empreses tornaran i, si a algú se li acudeix traslladar la producció i renunciar a part del mercat, vindrà algú altre.

Què pensa d’iniciatives com la d’Òmnium Cultural que va plantejar als seus socis que retiressin diners del banc a una hora concreta i de manera simultània?

Em sembla bé perquè és una manera de mostrar a la gent que una suma molt gran de petites accions pot tenir conseqüències molt grans. També és una manera de mostrar a la gent l’apoderament de la ciutadania. Al final, tot això per què està passant? Perquè volíem que la gent votés lliurement sobre si independència sí o independència no. Vam votar amb violència, en unes circumstàncies que haurien d’avergonyir a qualsevol país que es consideri demòcrata, però en conclusió ho vam fer. Per tant es va veure el poder de la gent aquest dia. Amb aquestes accions continuem demostrant que els canvis reals sorgeixen quan hi ha molta gent que està disposada a lluitar pels seus drets i a fer aquestes accions d’autoafirmació del poder de la ciutadania.

Però, són accions que alhora ens poden repercutir a tots els catalans.

Sí, però haurem demostrat que mobilitzant-nos som capaços de posar en algun problema a algú.

Tot i que sigui a nosaltres mateixos?

En tot cas seria un problema temporal. A mi em sembla que la imatge de moltes persones fent petites accions que poden tenir conseqüències és molt poderosa. Necessitem fer-ho perquè en una situació normal haguéssim votat en llibertat, sense violència i acceptant el resultat. Com que no és així s’han de fer coses molt creatives.

Des d’ERC preocupa tornar a caure en una situació econòmica perillosa a causa de la reiteració d’accions com la proposada per Òmnium Cultural?

Però qui crea la incertesa? Els que volem votar o el que donen les ordres a la policia per apallissar a la gent? Els que treballem per generar la recuperació econòmica, com s’està aconseguint, o els que d’un dia per l’altre fan decrets per incentiva que les empreses marxin?

Està clar qui crea l’incertesa, els que no volen acceptar el resultat democràtic i la voluntat democràtica. Segon argument: estem tan convençuts que amb la independència tindrem les millors eines per fer un país millor. Si hi ha un petit període de incertesa, val la pena passar-hi, perquè el resultat contrerrestarà el període de incertesa. Si algú pensava que la independència la faríem amb la majoría parlamentària i amb el govern, però la gent a casa al sofà, no anava ben encaminat. Si hem arribat fins aquí és per la gent que s’ha mobilitzat d’una forma massiva i pacífica. Demanem una mica més d’esforç a la gent. Perquè si hem de demostrar el poder de la gent perquè es respectin els nostres drets, ho hem de demanar a la ciutadania.

Vostè ha format part de la mediació entre Europa i Turquía. Quan van posar a la presó als Jordis, Gabriel Rufián va publicar un tuit: “Bienvenidos a Turquía”. Realment es pot equiparar l’Estat espanyol amb el turc?

Avui en dia no estem en la situació de Turquía. Allà hi ha centenars de periodistes a la presó, diputats i alcaldes a la presó, hi hagut un purga brutal a més de 100.000 funcionaris, també a l’exèrcit. Per tant, Espanya avui no és Turquía, però està mostrant actituts i maneres que van a la direcció de l’Estat turc, és innegable. Un estat de no deixa votar a la seva gent i ho intenta evitar amb violència, que posa preventinament gent a la presó per mobilitzar a les masses de manera cívica. Un país així mostra actituts autoritàries dels seus governants i la greu falta de cultura política d’Espanya. Fora de Catalunya, gairebé ningú diu res.

Tot això es molt greu, per tant entenc el tuit de Gabriel Rufián, en el sentit, que avancem cap a la erdoganització de l’Estat espanyol.

Com eurodiputat i amb coneixament d’Europa, creu que aquesta detenció es podria portar davant els Tribunals Europeus? 

S’han de seguir totes les vies legals possible per defensar els nostres drets i defensar els valors fonementals de la Unió Europeu que estan sent clarament violats per l’Estat espanyol. Aquestes detencions, a nivel d’opinió pública internacional, no han tingut tant efecte com les imatges de la violència policial el 1-O, però són igual de greus. Primer perquè sempre parlen de la llei, però són els primers de fer-se-la a mida. Quan se l’han de saltar ho fan. Sembla ser que es un problema de la competència de l’Audiència Nacional, que no competent per aquest tipus de delicte. També, en ple s.XXI existeixi el delicte de sedició, em sembla greu…

Home, si ens referim exactament al que diu l’article, per la força no s’ha de fer incomplir una llei. Potser l’aplicació de la llei per part de l’Estat espanyol es desmesurada…

La pregunta seria, si un Estat que confia en la democracia, necessita aquest tipus de delictes. Si algú incompleix la llei ja hi ha altres delictes per fer pagar al que incompleix la llei. Però un delicte, plantejat amb els temes que ho han fet. Un delicte que realment no ha succeït. Jo vaig estar tota la tarda davant la Conselleria i no hi va haver cap acte de violència. A no se que considerem com a violència, pujar a un cotxe, perquè llavors ens hem tornat una mica bojos.

Bé, es van trencar els vidres, punxar les rodes… sense voler justificar les càrregues policials. Però, no creu que és una manera de posar en dubte el pacífisme?

Tens centenars de milers de persones concentrades a un espai limitat. Tens persones que estan fent un cordó humà per evitar que la gent s’acosti a l’entrada de la Conselleria i per tant  permetre l’entrada i sortida de la Guardia Civil. Van fer poder fer la seva feina gràcies al cordó muntat per l’ANC. I recordo que el seu president està, ara mateix, a la presó. Clar, si l’anècdota l’elevem a categoria i justifica un delicte de sedició, em sembla que hem perdut una mica l’horemus. Jo considero la violència entre persones, però a un cotxe no.

Ja per acabar, creu que Europa li està donant l’esquena a Catalunya?

La Unió Europeu està actuant amb un doble moral, claríssima. Està donant l’esquena, no només a Catalunya, sinó també als drets fonementals que han estat violats per un estat membre. Sobretot estic decebut amb la reacció de la Comissió Europea que hauria de vetllar per l’aplicació dels drets fonementals. Ara mateix està completament alineada amb les tesis del Govern espanyol. Una decepció que és compartida per molta gent de Catalunya.

Si Europa no es mou, ERC es planteja marxar del Parlament Europeu?

Nosaltres sempre hem dit que creiem en el projecte d’integració europea i en una Europa unida. Però la volem diferent, no la considerem nostra. Amb les coses que no t’agraden pots fer dues coses: o deixar-ho i no fer res, o intentar canviar-les. Jo sóc partidari de canviar aquesta Unió Europea.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.