Els hàbits de molts conductors condicionats per l’existència d’una via ràpida de pagament canviaran a partir de l’1 de setembre de 2021 amb la caiguda definitiva de les barreres a l’AP-7 i la C-33. Tindrà impacte en la mobilitat però també en les finances dels ajuntaments per on ara passa l’autopista perquè deixaran de rebre els diners corresponents a l’impost de béns immobles (IBI) que ingressen cada any.
Tot plegat en un context on el debat sobre com s’ha de pagar el manteniment de les autopistes està obert amb l’aposta de la Generalitat per una vinyeta que gestioni totes les vies ràpides del país.
Canvis en la mobilitat
La previsió és que hi hagi un traspàs de trànsit de la C-35 cap a l’AP-7 d’aquells conductors –entre els quals força camioners– que fan servir la carretera convencional com a via de llarg recorregut per estalviar-se el peatge. “Vull creure que millorarà la mobilitat interna”, apunta l’alcalde de la Roca, Albert Gil. Espera, per exemple, que la C-1415c es descongestioni del trànsit que ara la fa servir per esquivar el peatge.
“Espero que seguiran per l’AP-7 i no sortiran a la Roca.” L’Ajuntament de Cardedeu preveu una reducció de trànsit al nucli urbà perquè ara es troben que molts vehicles que van per la variant en direcció Granollers passen per la carretera de Dosrius i l’avinguda Rei en Jaume per saltar-se les cues que es formen a la rotonda del final de la C-35, a la Roca. També creuen que pot afavorir l’ús de la variant, que, amb menys trànsit, permetrà estalviar temps respecte al recorregut per la C-251.
A banda, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, apunta també a una reducció de l’accidentalitat. “Hi haurà un increment de la seguretat perquè les autopistes són més segures. Tenen els sentits segregats.”
També s’obre la possibilitat de millorar la permeabilitat de l’AP-7 amb la construcció de nous enllaços. Per exemple, entre els actuals de Sant Celoni i Hostalric per donar servei a les empreses de la zona. O a Llinars, que ara no té connexió directa amb l’autopista.
Ajuntaments sense ingressos de l’IBI de l’AP-7
Pels ajuntaments, la supressió del peatge tindrà un impacte directe en les finances municipals. El 2022 deixaran d’ingressar l’impost de béns immobles, que en els darrers anys ha pagat Abertis i que està lligat als quilòmetres de via de peatge que tenen.
En el cas de Sant Celoni, són entre 400.000 i 500.000 euros l’any. “És un import important per a un Ajuntament com el nostre amb un pressupost d’entre 18 i 19 milions. Haurem de veure com distribuïm les despeses”, comenta l’alcalde Raül Garcia.
A Llinars, són uns 280.000 euros anuals. “És un efecte econòmic important”, diu l’alcalde Martí Pujol. “Veurem com ho gestionem. L’Estat no ens pagarà, ens dirà que ens espavilem.”
L’alcalde de la Roca, Albert Gil, apunta que, econòmicament, el tancament del peatge “arriba en el pitjor dels moments” per l’augment de despeses lligat a la Covid-19. A la Roca, ingressen uns 200.000 euros a l’any. “De cara al pressupost de 2022, serà una patacada però sempre hem defensat que el peatge s’havia de treure i estarem molt contents”, diu Gil, que recorda que “per als veïns ha estat una sagnia”. En el cas de Cardedeu, perdran uns 44.000 euros anuals en IBI.
La vinyeta
La Generalitat aposta per un model de vinyeta on participin tots els usuaris de les vies ràpides –incloent eixos com el de la C-17 i l’Eix Transrversal– i permeti fer el manteniment i millores i tirar endavant polítiques globals de mobilitat, també d’impuls del transport públic. Segons el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, també perquè la vinyeta evita el desviament dels conductors cap a vies secundàries per evitar els peatges. “Vol dir més quilòmetres i més contaminació”, diu.
“A la Generalitat, no tenim capacitat de decisió però hem intentat fer entendre a l’Estat que el que aporta valor és tenir un model de gestió de les vies d’altes prestacions. Pagar s’hauran de pagar igual: o els usuaris d’aquestes vies amb la vinyeta o tothom a través dels impostos.” Gavín defensa que “el model ha de ser compartit amb l’Estat”. “Oferim el model perquè es pugui aplicar arreu. Si cal, fent una prova pilot a Catalunya que sigui escalable a altres comunitats.”
Manel Larrosa, de FEM Vallès, coincideix que la vinyeta ha de ser “una solució per a tot l’Estat”. Per Quim Colom, director general de la Unió Empresarial Intersectorial, “és clar que el manteniment de les autopistes s’haurà de pagar” i apunta que la vinyeta permet situar-se “en un context europeu”. “Sense peatges, es reduirà el cost de les empreses en transport. L’autopista l’hem pagat amb gust i ganes tres vegades”, afirma Colom. “Fa molts anys que aquests peatges s’haurien d’haver acabat”, coincideix Larrosa.
{{ comment.text }}