El Xiprer va retre homenatge divendres al migdia a una de les seves voluntàries més veteranes, Maria Ibáñez, que va fer 100 anys aquest diumenge. Al voltant d’una seixantena de persones, entre col·laboradors i usuaris de la pròpia entitat, la van acompanyar en un dinar i la posterior sobretaula al menjador social d’El Xiprer, a Granollers.
A l’acte hi van ser presents la fundadora de l’entitat, Mercè Riera, i la seva gerent, Natàlia Sanchís, que van lliurar a Ibáñez diversos obsequis commemoratius de part de tots els presents. També hi van assistir l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i la primera tinent d’alcalde, Alba Barnusell, que li van fer entrega del llibre Granollers. L’encant, editat pel propi Ajuntament.
Com no podia ser d’altra manera en una festa d’aniversari, tampoc no hi va faltar un pastís de quatre pisos. L’acte va finalitzar amb la lectura d’uns versos de felicitació a càrrec de Sanchís i amb tots els presents cantant a Ibáñez tot un seguit de corrandes escrites especialment per l’ocasió.
Ibáñez és la col·laboradora de més edat d’El Xiprer, entitat amb la qual col·labora activament des que es va jubilar. Considerada com un referent de pes per tota la gent de la casa d’acollida, la voluntària es considera “satisfeta de poder ajudar els altres” i valora l’estima que rep “per part de tothom i especialment de Mercè Riera, una dona forta i valenta que fa una gran tasca social”, segons afirmava ella mateixa en declaracions recollides divendres passat per EL 9 NOU.
Nascuda el 1919 a Barcelona, Ibáñez va arribar a Granollers el 1972, quan va entrar a treballar en una empresa de la Garriga, i posteriorment va acabar la seva vida laboral a la gestoria Vilageliu de Granollers. Va ser aleshores quan va començar a col·laborar amb El Xiprer.
Soltera, habituada a viure sola i amb un excel·lent estat de salut, presumeix als seus 100 anys de no haver passat més de vuit dies a l’hospital i es considera “una dona salvatge i independent”. “Sempre he fet el que he volgut”, afirma amb rotunditat.
{{ comment.text }}