Els 39 municipis del Vallès Oriental sumen un total de 6.602 cobertes amb amiant. Així queda recollit al cens en forma de mapa que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha confeccionat per encàrrec del govern de la Generalitat.
El document permetrà avançar en les actuacions previstes al Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032) a Catalunya d’acord amb els criteris marcats per la Unió Europea, que vol que l’any 2028 no quedin cobertes fetes amb aquest material als edificis públics dels països membres. I que, quatre anys després, ja no n’hi hagi tampoc als privats. El govern, a més, ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei per a la erradicació de l’amiant al país.
Les Franqueses és el municipi amb més cobertes d’amiant. Són 585, gairebé el 9% de la comarca. Darrere, queden Granollers (488), Caldes (415), Mollet (386) i Lliçà de Vall (302).
El lideratge d’aquests municipis s’explica, per una banda, pel volum important de cobertes fetes amb planxes de fibrociment que hi ha en naus de polígons industrials construïdes a finals del segle passat. Per l’altra, per l’ús d’aquest material, que també va ser habitual en granges i altres instal·lacions relacionades amb el sector primari.
A tot Catalunya, s’han comptat 122.460 cobertes amb fibrociment. Suposen una superfície de 40 quilòmetres quadrats i 700.000 tones de pes.
Les dades recollides aporten un coneixement clau en el camí per a l’eliminació de les superfícies de fibrociment. En aquest sentit, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, destaca el suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per fer accions encaminades a eliminar el fibrociment i alhora promoure la implantació d’energies renovables amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
“Es va proposar substituir les cobertes d’aquest material contaminant i perjudicial per a la salut per plaques que generaran energia neta, energia que ens permetrà avançar cap al país més electrificat i amb menys emissions”, deia Mascort.
Per fer-ho, es va crear una convocatòria d’ajudes de 32 milions que es va sumar als 18 milions d’una altra línia que no anava lligada a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les noves cobertes.
El secretari del govern, Xavier Bernadí Gil, destacava que “el govern ha impulsat la política d’erradicació de l’amiant acompanyat dels governs locals, els agents socials i les entitats civils i associacions d’afectats per aquest material” que, amb l’entrada de les microfibres que pot despendre a les vies respiratòries pot provocar el desenvolupament de tres tipus de càncer –pulmó, laringe i ovari– o de dues malalties més, l’asbestosi i el mesotelioma maligne.
Com s’ha fet el mapa?
L’ICGC ha confeccionat el mapa, que és una iniciativa pionera al món, amb un treball de més d’un any, que es va fer entre setembre de 2022 i desembre de 2023. El recompte s’ha fet a partir de les dades obtingudes a partir de vols de cobertura amb sensors hiperespectrals. Després, s’han tractat per identificar la composició de les cobertes i georeferenciar-les.
El projecte també ha desenvolupat eines d’ús intern per al seguiment, gestió i coordinació del projecte. “El coneixement i expertesa de l’ICGC, combinat amb tècniques d’intel·ligència artificial, ha permès no només generar el cens de cobertes amb fibrociment sinó també les eines que permetran gestionar i coordinar l’erradicació de l’amiant del nostre país”, destacava Míriam Moyseete Gil, directora de l’ICGC.
El treball, però, no ha pogut detectar els baixants i elements estructurals amb materials que contenen amiant (MCA) que no són a les cobertes. Tampoc els fibrociments en coberta tractats amb impermeabilitzants com làtex o teles asfàltiques o els que estan tapats per vegetació o altres estructures.
Ni les cobertes de dimensions reduïdes: les de menys de 35 metres quadrats en zones d’alta resolució en les imatges que s’han fet servir per confeccionar el mapa i les de menys de 100 metres quadrats en zones de baixa resolució. Això deixa fora les teulades amb plaques de fibrociment de petits coberts o construccions auxiliars, força habituals en cases d’urbanitzacions i zones rurals.
