Miquel Benedico Banet, d’11 anys, és el primer veí de Llinars que forma part de l’Escolania de Montserrat. Des de ben petit ha cantat a la parròquia de Santa Maria del Prat, en una missa on el seu pare, Jordi Benedico, també toca la guitarra. Amb ell justament van començar a mirar vídeos de l’Escolania.
“El pare em va proposar de mirar-ho simplement. Després vam quedar un dia per anar-hi i així va començar el procés. El primer any fem una cosa que es diu Descobrim Montserrat per saber on vivim, perquè ens passem moltes hores allà”, recorda en Miquel. “Vam pujar força vegades a Montserrat. Ho anàvem veient amb molta calma, va ser un procés llarg”, d’un any i mig, detalla el seu pare.
Els primers cops que van anar a Montserrat va ser durant el confinament de la covid-19. “No es podia passar de comarca i vam haver de demanar un document per poder-hi anar”, diu la seva mare, Leonor Banet. Li van fer unes proves: “És un procés per veure si ell vol, si la família encaixa, és una suma de coincidències”, assenyala Jordi.
Ara que ja és a l’Escolania, en Miquel passa tota la setmana a Montserrat. L’única obligació és pernoctar el dia abans del concert, que “és un dia especial”, diu. Els seus pares pugen els dimecres i sopen junts. Al matí, els escolans van a classe i a la tarda fan música. En Miquel estudia dos instruments, piano i trombó.
Els diumenges no tenen classe però tots els escolans han de ser a Montserrat al matí. “Fem assaig perquè es necessita assajar, la missa, la Salve i vespres”, apunta en Miquel. El seu pare afegeix que “tenen règim obert”. “El divendres a 2/4 de 4 els nanos ja marxen a casa. El diumenge és el dia de família però a Montserrat. La majoria es queda a dinar per allà i es fan activitats amb les famílies. Sopem junts i el deixem a les 9 del vespre.”
Amb el canvi de veu, els nens deixen l’Escolania. Leonor diu que “s’ha de veure l’encaix de la tornada”. “Ho veiem lluny, encara no sabem què farem.” La idea, però, és que vagi a l’escola Ginebró de Llinars. “Si ell ho vol ho respectarem”, afegeix. El seu pare destaca que “l’avantatge és, continuï o no continuï musicalment, l’empremta i els estudis musicals que se’ls dona en aquest anys són forts i marquen molt”. “El que més valoro d’estar allà és el creixement personal.”
En Miquel, destaca la convivència amb els companys. “Estem tota la setmana junts i fem convivència, compartim molts moments, és com una gran família”, diu. “Em sento molt acompanyat amb els professors”, afegeix. “Sempre diuen que la nostra funció és cantar a Montserrat i el nostre servei.” I un dels moments més especials és quan canten la Salve. “És per als pelegrins, és com dir gràcies per venir, estem fent un servei, els estic ajudant per dir alguna cosa. Em sento orgullós d’ajudar-los. Hi ha gent que s’emociona”, diu en Miquel.
{{ comment.text }}