La primera campanya arqueològica i de recuperació patrimonial del conjunt ibèric i medieval de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles, va acabar la setmana passada posant al descobert noves troballes, entre les quals una torre defensiva ibèrica. L’excavació, de dos mesos de durada, ha estat portada a terme pel Museu de Granollers sota la direcció de l’arqueòleg Marc Guàrdia i Llorenç, amb un cost de 34.538,24 euros finançats per l’Ajuntament, i subvencionada parcialment per la Generalitat amb 16.519 euros.
El nom de Castellruf és la contracció del mot llatí castrum (castell) i Radulfus (Radulf), i fa referència a la tinença del castell per part d’un personatges de nom Radulf.
Al turó de Castellruf hi conviuen restes d’èpoques diferents, entre les quals sobresurten les d’època ibèrica i medieval, segons explica Marc Guàrdia. El jaciment ibèric, conegut des dels anys 20 del segle XX, només s’havia excavat l’any 1984, moment en què es va documentar part d’aquest poblat, en bona part encara desconegut. Pel que fa a l’assentament medieval, només se n’havia pogut resseguir l’existència documentalment, i és la primera vegada que els treballs arqueològics incideixen en les restes d’època històrica.
Aquests darrers treballs han permès localitzar i excavar una torre defensiva ibèrica, annexada a una de les portes del poblat, “que certifica la natura defensiva de la seva muralla i confereix un alt grau de protecció d’un dels seus accessos, complexitat característica dels poblats importants de la zona”. A més, la localització de bona part del perímetre de la muralla ibèrica fa que es calculi la seva grandària entre les 0,5 i 1 hectàrea.
Pel que fa a la seva cronologia, els materials recuperats en aquests anys apunten a una primera ocupació de l’indret al llarg de la segona meitat del segle VI aC, de la qual encara no es coneixen les seves característiques estructurals, i sembla confirmar-se l’abandonament a finals del segle III aC, malgrat els esforços per refortificar i protegir l’indret, com denota la troballa de la torre defensiva d’aquest 2022.
Però aquestes excavacions, “no només han permès confirmar la presència d’aquesta torre de defensa quadrangular, al punt més alt del turó, sinó que han aconseguit localitzar altres recintes i la possible muralla medieval, que denota que no estem davant només d’una ocupació amb una torre de guaita, sinó que té unes característiques que permeten treballar amb la hipòtesi de la troballa d’un veritable castell”, assenyala Marc Guàrdia.
L’excavació del poblat de Castellruf, segons l’arqueòleg, “és una nova peça en l’estructura de l’ocupació ibèrica de la Laietània”. “Si bé el jaciment es coneix d’antic, només les excavacions recents amb metodologia científica ens permetran aclarir aspectes encara poc coneguts del poblament ibèric al Vallès Oriental.”
L’excavació d’aquest nou jaciment és coincident amb el projecte de recerca que porta a terme el Museu de Granollers, que compta ja amb l’excavació als poblats del Puig del Castell de Samalús / Lauro, a Cànoves i Samalús; el poblat de Puiggraciós, a Bigues i Riells del Fai, Figaró, i ara el de Castellruf.
Interès a recuperar el patrimoni
L’Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, compromès amb la recuperació del patrimoni municipal, està molt satisfet amb els resultats d’aquesta campanya. La recent excavació ha estat la concreció de tres anys de treballs previs, entre la redacció del projecte i la cerca de fonts de finançament. La voluntat municipal és donar continuïtat a la recerca per poder donar un ús al patrimoni cultural.
“L’Ajuntament està interessat a poder recuperar patrimonialment l’indret. Tenim un cas excepcional on es reuneix en un sol indret un poblat ibèric important i un castell medieval, tots dos gairebé inèdits”, diu l’alcalde, Rodolf Casas. “El nostre compromís és poder obrir a la ciutadania els resultats que ens brinda la recerca, i redactar un projecte que permeti consolidar les restes, tant per preservar-les com per poder-les obrir al públic, a mitjà termini”, afegeix. Properament s’organitzarà una sortida guiada per ensenyar el poblat i, amb voluntariat, fer una mica de neteja de les restes forestals que s’han generat.
{{ comment.text }}