David Coromina, forner

Acabaré el meu viatge al Forn Bataller, on passaré la nit i matinada acompanyant en David mentre fa pa. En David està molt acostumat a la solitud de la nit i a la flama del foc. Jo no sé resistir a cap de les dues coses. M’explica que normalment posa la ràdio perquè li faci companyia, però que amb les hores la veu s’acaba perdent entre les parets del forn. Admiro la seva dedicació, passa pràcticament cada nit de la seva vida al forn. I quan per fi arriba l’alba i tot agafa color, ell apaga el forn i se’n va a dormir. Acabo el meu viatge amb la primera llum del dia, de nou tot pren vida, tot apunt per tornar a agafar la carretera.