La xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya (DeBosCat) ha detectat un increment de les hectàrees afectades després de dos anys d’evolució positiva.
Aquest retrocés es vincula a la sequera que hi va haver durant l’any passat, segons l’estudi que fa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i que està coordinat pels Agents Rurals i el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El treball conclou que 13.000 hectàrees de bosc han empitjorat la seva situació. En canvi, només s’han recuperat 1.440 hectàrees, una xifra molt inferior a les més de 10.000 que havien millorat la seva situació durant l’any 2020 que es van beneficiar d’unes precipitacions extraordinàriament abundants. L’estudi també estableix que la superfície forestal afectada per la sequera es va doblar durant l’any 2021.
“Són resultats poc optimistes”, admet Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat. “Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees i, per altra banda, hi ha 11.900 hectàrees que ja registraven decaïment en anys anteriors i que han empitjorat la seva afectació.” El percentatge de boscos afectats per decaïment puja del 0,77% a l’1,46%.
La comarca, tocada
El Vallès Oriental és una de les comarques que han registrat noves hectàrees forestals que presenten decaïment. Les afectacions més grans, però, es van localitzar a l’Alt i Baix Empordà –sumen 1.500 de les 4.000 hectàrees amb noves afectacions– i en altres comarques com Osona i el Berguedà.
La pluja condiciona la recuperació o no dels arbres afectats per sequera en anys previs. “Veníem de dos o tres anys bons on es veia una recuperació clara però la sequera d’aquest 2021 ha trencat la dinàmica positiva”, admet Banqué.
Banqué ressalta que programes com el DeBosCat, que es fa des de fa deu anys, “són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic en els boscos”.
