Una història com la del projecte universitari de Vic no té un únic pare, però si a algú se li hagués d’atribuir aquest títol seria a Ricard Torrents (Folgueroles, 1937). La seva formació humanística, primer al Seminari de Vic, després a Roma i Tübingen (Alemanya), és el motor de tota la seva trajectòria. Va ser a Alemanya on va veure l’exemple de ciutats de mida mitjana que tenien en la universitat el seu principal eix vital. I va pensar que Vic podia reproduir aquest model a Catalunya.
Jordi Puig
Una vegada retornat, es fa càrrec l’any 1970 de la direcció del col·legi de Sant Miquel, d’on naixerà l’any 1977 l’Escola Universitària de Mestres d’Osona. Envoltat d’un grup d’entusiastes i amb la complicitat de l’Ajuntament, convertirà aquest embrió en els Estudis Universitaris de Vic i, finalment, l’any 1997 aquesta obtindrà el reconeixement del Parlament, que crea la Universitat de Vic. Ell en serà el primer rector fins a l’any 2002. Paral·lelament, Torrents funda un projecte editorial que considera indissoluble de l’universitari, Eumo Editorial. Ha teoritzat sobre la Universitat en tres llibres (el darrer dels quals, La meva aposta per la Universitat) i és també autor d’una extensa obra d’estudi i crítica de textos de Jacint Verdaguer.
{{ comment.text }}