Falten pocs minuts per a les 4. Arriba un cotxe remolcant una rulot. En baixen Albert Badia i Emília López, que com cada diumenge baixen de Seva fins a Gurb, al pont de la carretera de Sant Bartomeu, sobre la confluència de l’Eix Transversal (C-25) i la C-17. De la rulot en descarreguen set banderes estelades (combinades entre negres i estels blancs) i les col·loquen a les dues baranes del pont. Pels dos extrems del pont arriben amb pocs minuts de diferència Ventura Homs i Cèsar Lagonigro, tots dos de Gurb. I comença el ritual de cada diumenge. Drets, entre les estelades, saluden els cotxes que passen, bona part dels quals els tornen la salutació a cop de clàxon. S’hi estaran dues hores. Ara que anem cap a l’hivern, de 4 a 6. A la primavera i l’estiu hi són de 5 a 7.
L’acció, Ponts per la Independència –nascuda del CDR–, es replica cada diumenge a dos ponts més de la C-17, a Orís i Malla. Els tres grups estan coordinats, però a cada pont sempre hi ha els mateixos activistes assignats. I així ho porten fent 300 vegades (la d’aquest diumenge era la 301). Tot i que Lagonigro explica que el comptador a zero li van posar a Malla quan van començar a mobilitzar-se en aquest pont. A Gurb ja ho havien començat a fer, “el mes de maig de 2018 seguint una mica l’estela d’accions similars que s’havien fet a l’AP-7 a la costa”.
A banda de les estelades, al pont també hi despleguen pancartes amb diferents proclames: independència, la defensa del català a l’escola i Felip VI de cap per avall. “La d’independència la hi posem sempre i les altres les anem canviant. Avui hem penjat el Borbó de cap per avall per recordar el 3 d’octubre i el discurs que va fer legitimant la repressió contra els catalans”, explica Lagonigro.
Amb l’acció de cada diumenge, que només s’ha vist alterada per la pandèmia, “volem demostrar que no s’ha normalitzat res. Que aquesta pretesa pacificació que ens volen vendre el PSC-PSOE, juntament amb Comuns i Sumar, no és així. Els anhels d’independència i la lluita persisteixen, tot i que evidentment la gent està decebuda i això desmobilitza. La repressió va fer molt mal al moviment independentista”, lamenta Lagonigro.
Badia afegeix que “intentem que ningú pugui oblidar el que vam fer” i López rebla el clau: “L’única cosa que volem deixar molt clara és que vuit anys després nosaltres no hem canviat. Continuem demanant el mateix, continuem creient que es pot fer i la gent ha de ser la mateixa. Érem 2 milions. On han quedat? Nosaltres ens mantenim ahir, avui i demà fins a la victòria”.
