L’ombra de les set anteriors sessions del plenari municipal d’aquest mandat va tornar a planar sobre la que dimarts va celebrar-se a l’Ajuntament de Ripoll. La distància que separa l’equip de govern i l’oposició va posar-se de nou en evidència. Però alhora van projectar-se altres núvols, com els 23 anys que segons Aliança Catalana no s’ha actuat en les deficiències estructurals de la sala Eudald Graells –actualment tancada– tot i tenir un informe de Bombers en aquest sentit; la participació d’un cuiner jubilat en la preparació del sopar de la Ruta Hippie i les conseqüències que hauria tingut qualsevol incidència alimentària, o les discrepàncies ideològiques que també separen els partits del bloc d’esquerres i el de Junts. Precisament el partit nacionalista va incorporar el més jove de tots els regidors del consistori ripollès, un Ferran Raigón que amb 21 anys va prendre el relleu de Josep Isern, que n’havia plegat al gener. La seva estrena va produir-se en un ambient de crispació equiparable només al de pocs moments d’ençà de la recuperació dels ajuntaments democràtics, el 1979, fins al punt que Dani Vilaseca (CUP) demanés a Sílvia Orriols que se sotmetés a una qüestió de confiança, i ella el reptés a liderar una moció de censura. Tot plegat, entre algunes frases que com en un combat de boxa van impactar en el contrari per la seva rellevància.
“NO ACTUARÉ COM UNA DICTADORA”
El paper dels tècnics municipals en aquest mandat està prenent un caire superlatiu. En governs anteriors ja apareixien en el debat polític, però pràcticament sempre per utilitzar-los com un escut de defensa davant dels atacs de l’oposició. Ningú va gosar mai retreure l’acció de cap treballador municipal per fer la seva feina. Amb l’estrena d’Aliança Catalana al capdavant de l’Ajuntament i la seva autoadmesa inexperiència de govern –només l’alcaldessa, Sílvia Orriols, té els quatre anys d’experiència anterior– sovint apareixen en el relat. Joaquim Colomer (Som-hi) va qüestionar que el criteri a l’hora de decidir sobre quins camins rurals cal fer manteniment no fos polític i es deixés en mans dels tècnics, afirmant que el de Ribamala no afavoreix cap veí de Ripoll, i que si s’hagués fet amb raonaments polítics els diners s’haurien destinat a una altra actuació. En la discussió diferida sobre la no aprovació del pressupost per aquest any, Manoli Vega (Junts) va recordar a Orriols que “vostè està per sobre dels tècnics”, que va ser respost amb un “no actuaré com una dictadora” per part de l’alcaldessa.
“ARA JA SÓN D’EXTREMA DRETA”
La moció que Junts va presentar sobre la situació immigratòria a Catalunya, tal com ha fet transversalment a diferents municipis del país, va servir a Sílvia Orriols per donar irònicament la benvinguda al partit nacionalista a l’extrema dreta –adjectivació que recurrentment s’utilitza per qualificar-la– i fins i tot els va convidar a entrar a l’equip de govern. Maria Soldevila (Junts) havia defensat un text on es posa l’accent a demanar les competències en immigració per la Generalitat de Catalunya, denunciar la impossibilitat del país a continuar rebent fluxos migratoris per sobre de les seves capacitats, i establir drets i deures entre els quals l’aprenentatge i ús del català. Orriols va mostrar-se “perplexa” amb una moció que es va acabar aprovant amb els vots d’Aliança, i va constatar el viratge de Junts a escala nacional durant els últims mesos en aquest aspecte, tot celebrant-ho com si fos una victòria. El portaveu de la CUP, Dani Vilaseca, va rebaixar- li expectatives advertintli que per ella és una mala notícia haver aconseguit “el que ha fet Vox amb el PP”, perquè això vol dir que “el seu sostre electoral s’acaba”, donant per feta la irrupció d’Aliança a les eleccions catalanes. La republicana Chantal Pérez va advertir del “perill” de posar les persones en el focus i aproximar-se a discursos xenòfobs amb aquesta moció. Manoli Vega va negar-ho, va retreure que “no s’han llegit bé la moció” i va afegir que la voluntat de Junts és la d’acollir. I reflotant el tema de l’empadronament, Orriols va concloure que l’Ajuntament no ho fa amb tothom, sobretot si té informes policials que detecten accions fraudulentes.
“VAGI A FER DE PRESIDENTA DE LA GENERALITAT”
La discussió de la moció que ERC va presentar per la creació d’una oficina municipal d’escolarització va motivar noves discrepàncies que van acabar verbalitzant per primera vegada la més alta opció de futur per a l’alcaldessa ripollesa. Després que Rosa Martínez exposés la voluntat de crear aquesta oficina de suport als cinc centres educatius que coexisteixen al municipi, es va obrir un enfrontament verbal on Orriols va reiterar que cal prioritzar els alumnes ripollesos envers uns immigrants que segons ella en serien els principals usuaris. L’alcaldessa va afirmar que aquests alumnes nouvinguts endarrereixen el nivell de la resta de la classe, que els professors tenen un alt nivell d’estrès per no poder gestionar la situació que han d’afrontar, i que l’oficina només serviria per duplicar serveis i generar més funcionariat. Chantal Pérez va rebatre aquestes afirmacions per acabar-li demanant “deixi’ns en pau i vagi a fer de presidenta de la Generalitat”, que pel somriure d’Orriols no semblava que fos una opció que desestimaria del tot.
“EL PLENARI NO SERVEIX PER RES?”
Manoli Vega va qüestionar si l’aprovació de la moció de l’oficina d’escolarització s’acabaria executant. Tots els grups excepte Aliança, que hi va votar en contra, i el regidor de Som-hi, que es va abstenir, van donar-hi suport, però en demanar a Orriols com actuarà l’equip de govern, aquesta va respondre que ja havia deixat clara la seva opinió. Per tant, Vega va apuntar que no cal discutir tanta estona les mocions, i es va preguntar per què serveixen les votacions si finalment no hi ha l’obligació de tirar endavant les mocions.
“NO ENS ENVIÏN LA BRIMO”
Els atacs i contraatacs de les quatre hores anteriors va tenir el seu moment de pausa en les dues mocions que va presentar Alternativa per Ripoll-CUP. Totes dues van ser aprovades per unanimitat, després que Dani Vilaseca s’avingués a retallar-ne alguns continguts. En la de la limitació dels habitatges d’ús no residencial i l’impuls de polítiques públiques d’habitatge va retirar de l’acord les mesures penalitzadores cap als propietaris. Pel que fa a la de suport a la mobilització de la pagesia davant la crisi del sector i la necessitat de polítiques per la sobirania alimentària, va admetre excloure’n la moratòria d’un any per les llicències a grans superfícies comercials. La pagesia va ser protagonista de nou amb una moció d’urgència acordada per tota l’oposició, i que de nou va ser secundada per Aliança. En aquest punt Orriols va fer el prec al govern català de “no enviïn la Brimo” a les concentracions de pagesos, tal com sí que es va fer en les manifestacions posteriors a l’1 d’octubre de 2017 o a l’empresonament de polítics independentistes. I al punt de mitjanit, el ple es va donar per finalitzat, si bé amb una pròrroga suplementària fora de la sessió pel torn de precs i preguntes del públic.
{{ comment.text }}