Que bé que s’hi viu a Vic

Ja fa anys que penso que el millor lloc per viure és Vic, després de Campdevànol, és clar. S’hi està bé, tot i que encara hi ha gent que esgrimeix el tòpic tan suat que és una ciutat levítica, carca o tradicionalista, el que vulguis. Però jo, en els últims temps, concretament des de l’octubre de 2017, encara hi visc més bé. M’encanta que la ciutat estigui plena de llaços grocs i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics catalans. Com més millor. La plaça Major queda tan impressionant que ni l’Albert Boadella ho podria superar en alguns dels seus muntatges teatrals. Ens hi hem d’esforçar. Vic té una claríssima majoria independentista, per això és la nostra obligació reclamar la llibertat dels catalans injustament empresonats per un estat que potser no és una dictadura, però que ho sembla. I el PP? Cs? Res, els regidors que aquests dos partits tenen a Vic i Osona es poden comptar amb els dits de la mà d’un manc. Per cert, ha costat, però finalment Vic ha inaugurat una plaça amb el nom d’1 d’Octubre. Ja era hora, cal recordar sempre més el dia que ens van clavar cops de porra i puntades de peu. No hi haurà mai prou pancartes i llaços grocs per recordar els presos polítics. I més en aquests temps en què la majoria de periodistes dels grans diaris espanyols han desertat de la seva funció d’informar imparcialment sobre Catalunya. Al contrari, menteixen dia sí dia també.