“M’estiro bocaterrós i trec el cap pel precipici, veig el petit replà i el corrent tenebrós que espetega al fons. Visualitzo la tragèdia, la tragèdia d’una nena i un cabrit que són engolits per l’aigua”

Un lector em sorprèn dient que les circumstàncies polítiques del procés i dels indults li recorden un meu relat de muntanya que vaig deixar escrit. Podria ser una introducció anodina, insubstancial, la que hauria pogut fer un lector qualsevol; però no ho és. Qui m’ha sorprès és un vell amic que malauradament no viu aquí, ens veiem poc, i sort en tenim d’alguna trucada, d’alguns whatsapps i de molts correus electrònics. El conec bé i sé que no s’enfadarà gaire si trec de la intimitat…