Dels pellaires de Vic i dels horaris dels bars
Divendres, 16. No és habitual que un empresari expliqui en primera persona la seva trajectòria. A vegades, ni tan sols si ha estat d’èxit absolut, però menys si al costat dels moments d’auge hi ha els de caiguda. Miquel Codina ho ha fet a La pell de Barrabàs, un llibre que narra a través de la pròpia experiència els temps d’esplendor del sector adober de Vic, quan fins i tot venint des de la modèstia –com ell i el seu germà– algú que tingués esperit emprenedor es podia fer un lloc entre els grans barrejant audàcia i bona gestió. Però al costat d’això, hi ha el relat de la decadència inexorable, enmig d’un context mundial en què la producció de determinats productes es desplaçava fora d’Europa per circumstàncies que quedaven fora de l’abast dels mateixos empresaris. Els pellaires de Vic van ser els primers que van saber, en tots els sentits, què volia dir globalització, fins i tot abans que posés en circulació el concepte. Van sortir pel món a comprar i vendre quan molt pocs ho feien, i després el mercat mundial se’ls va endur per davant, excepte en els casos en què van poder situar-se en altres països. La seva caiguda fa pensar en la del tèxtil, però va ser molt més ràpida. Tot això, ben explicat, és interessant tant per als que han tingut alguna cosa a veure amb la pell com per als que no.
Dijous, 22. Hi ha ganes de Sant Jordi, i es nota en l’ambient. És un punt d’inflexió en la pandèmia: la perspectiva que dilluns s’eliminin algunes de les restriccions hi afegeix encara una dosi més d’optimisme, al costat del creixent nombre de vacunacions. Pendents sempre del que digui el Procicat, penso que no seria agosarat demanar que a l’hostaleria se li permetés, per exemple, de tenir les terrasses obertes fins més enllà de les 5. La limitació d’horari tenia sentit a l’hivern, quan el que calia era evitar que la gent s’aplegués dins dels locals. Però ara que s’ha allargat el dia, no em direu si no és exactament el mateix prendre’s una cervesa o un cafè a l’aire liure a la 1 del migdia, a les 4 de la tarda o a les 8 del vespre