Ningú parla de les nostres emocions, dels sentiments i com la nostra salut i el benestar es ressenten de tot allò que no podem fer. Vivim en un món tan caòtic que passem per alt com ens sentim per dins

La vida, és diferent. Si pensem en el que fèiem avui fa un any, fa tres-cents seixanta cinc dies, segur que és molt diferent a la nostra vida d’ara. A vegades, fins i tot sembla que res tornarà a ser com abans. És com si la vida tingués un altre sentit i unes altres prioritats. Com si mai més res pugui tornar a ser com l’etapa (pre)Covid. Ens hem acostumat a viure amb aquesta pandèmia i amb unes restriccions tan severes que sembla que haguem oblidat tot el que la Covid ens ha robat. No ens podem abraçar, no ens podem fer petons (sí, l’afecte és una de les coses que més trobo a faltar), no ens podem reunir tota la família per Nadal i, a vegades, sembla que ens haguem de sentir culpables per fer actes tan rutinaris com fer un cafè amb la nostra millor amiga. Aquest, sí, també serà un Nadal diferent. Amb menys àpats, menys familiars i menys caliu. Segurament tenen raó els que diuen que hem de tenir paciència i que, d’aquí un temps, podrem tornar a fer el que fèiem abans, però també és veritat que tot això ens afecta. Del que ningú parla és de les nostres emocions, els nostres sentiments i com la nostra salut i el nostre benestar es ressenten de tot allò que no podem fer. Vivim en un món tan caòtic, on volem arribar a tot i sense renunciar a res, que passem per alt com ens sentim per dins. Fa un any, estava embarassada i ni tan sols ho sabia. Ara, que ella ja és aquí, hi ha molts familiars que ni tan sols l’han pogut conèixer. Això tampoc és normal. Ens hem acostumat a viure així, d’una manera més tranquil·la i menys carregosa, però no pensem ni per un sol moment que la vida d’ara és normal. No ho és, i cada dia que passa ho és menys. Passarà, és clar que sí, i un dia serà un record llunyà, però no passa res per dir que aquesta pandèmia ens ha tret moltes coses. Aprenguem a conviure-hi.A tot això, hi podem sumar la (no) comunicació dels governants, que no saben ni què fer ni com actuar. Per una banda, ens diuen que vigilem molt amb els àpats d’aquest Nadal amb la nostra família perquè és on hi poden haver més casos de Covid, però alhora durant les festes nadalenques ens podem moure per tot el territori català per veure a qui vulguem. És normal? Tampoc. Ells ni fan ni deixen fer i ens parlen com si fos culpa nostra i com si ells no tinguessin cap responsabilitat en tot això. Aquest serà un Nadal diferent i segur que el recordarem d’aquí a molts anys. Procurem esprémer-lo al màxim tot el que puguem i contagiem-nos de l’energia i la innocència dels més petits. Ells, una vegada més, ens salven i ens transporten a la infantesa, la nostàlgia i la felicitat.

Ningú parla de les nostres emocions, dels sentiments i com la nostra salut i el benestar es ressenten de tot allò que no podem fer. Vivim en un món tan caòtic que passem per alt com ens sentim per dins

Un nadal diferent