“Em jubilo d’una activitat laboral remunerada, no de la vida”

Mercè Generó ha oficialitzat aquest divendres el traspàs a Montse Blasco al capdavant d’Osonament. EL 9 NOU hi parla per repassar una trajectòria de més de 40 anys dedicada a l’atenció a la salut mental. És dona d’acció. Li ha costat fer el pas de jubilar-se? Per edat ja ho hauria d’estar: tinc 67 anys, no és cap secret. Ho podria haver fet fa dos anys, però el president d’aquells moments em va demanar un temps. Continuaria, sí, però no toca. S’ha de saber fer un pas al costat. Treballar per l’entitat, la comarca, la salut mental, la cohesió… Segur que no ho deixaré mai, però no seran 365 dies, 24 hores, amb un telèfon connectat. Canviarà la intensitat. Tot i això, em jubilo d’una activitat laboral remunerada, no de la vida. Va començar al Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona el 1979. Des de llavors s’han fet passos de gegant en salut mental. Quan es va crear, l’entitat estava dedicada a la població infantil i jove. De salut mental com a tal ni se’n parlava. Amb els anys va anar canviant el model, però sobretot la percepció i la mirada envers les persones ateses. Abans venien mig amagades. De portes endins tothom ens deia que estava molt content, però ningú volia explicar que el seu fill o filla hi venia. Ara les persones parlen d’Osonament amb goig, no és cap problema dir que s’hi està vinculat. La percepció de l’autoestigma ha canviat molt. També hem anat normalitzant que la salut mental és problema de tots. Se’n parla encara massa poc o ens hem passat de frenada? Ara potser estem confonent el que és malaltia mental amb malestar emocional. Malestar emocional tothom n’ha de tenir. Tothom ha de plorar en algun moment i estar trist, però això no és el mateix que una malaltia. També hauríem de saber abordar aquest malestar amb l’entorn, la família, la gent que estimem… Els professionals hi són i poden ser un recurs, però en aquest cas no hauria de ser el primer. Osona es defineix com a modèlica en atenció integrada. Realment ho és tant? Com a comarca, no som conscients del model que tenim. Fa poc vaig participar en una jornada a Barcelona i, al final, se’m va acostar una mare d’un noi de 20 i escaig anys explicant que es plantejava venir a viure aquí per l’elevat nivell de desenvolupament dels nostres serveis. El que hem aconseguit amb molts anys no és només coordinació –una paraula que no m’agrada–, sinó treball compartit, confiança, transparència… Treballem entre totes les entitats, siguin socials, sanitàries, la primària… Un model d’atenció conjunt. Mai s’han mirat de reüll amb el CHV? Diria que no, justament perquè el model el vam gestar plegats a tres bandes, també amb el CatSalut. És de tota la comarca, no d’una entitat. Sempre hem treballat amb la mirada posada en la persona, no les institucions. Es tracta d’un model que l’administració ha beneït i ha acompanyat i que s’ha provat de portar a altres territoris. Fins ara, però, enlloc s’ha aconseguit una integració tan total de dues entitats proveïdores. Quina és la filosofia que impregna els serveis d’Osonament? Pensar que la persona l’atenem per les seves necessitats, no per un diagnòstic. La mirem amb tota la seva motxilla. Això vol dir poder oferir-li una bona recuperació, uns bons serveis d’oci, habitatge si el necessita, inserció laboral… És aquesta mirada de contínuum respecte a totes les necessitats. No tothom ho necessitarà tot, però hi haurà qui sí. Un altre dels nostres grans èxits és que, després de formar-les i contractar-les, hem convertit persones ateses en professionals. És un recurs diferencial i que funciona molt bé. Quins són els grans reptes dels mesos que han de venir? Més que mesos, anys, perquè tots els serveis que prestem són públics i no es construeixen d’un dia per l’altre. Tenim un pla estratègic que marca molt bé cap on anar. Un gran repte és donar sortida a nous models d’habitatge. La normativa actual fixa que atenem persones de 18 a 65 anys, moment en què passen a gent gran. És a dir: jo, ara, si tingués una crisi greu de salut mental, aquest recurs no me’l podria facilitar Osonament. Això ha de canviar. Hem de concebre models d’habitatge diferents dels que hem treballat fins ara. Pot posar-ne exemples? Tenim molt avançats i hem treballat molt amb l’Ajuntament els futurs pisos a Centelles, igual que fa cinc anys que pedalem per l’ampliació de la llar residència de Manlleu. Això val per a tot: si hi ha provisió de nous serveis, a totes les àrees d’Osonament tenim definit cap on avançar. En serveis de rehabilitació comunitària, per exemple, estem 18 places per sota d’altres territoris. També cal continuar treballant la cura dels professionals, com hem fet sempre: les persones que cuiden persones han d’estar ben cuidades. I la recerca. Som una de les entitats, de les úniques, que n’estem fent en salut mental comunitària. Això no és casual, es deu a la fortuna de tenir a la comarca la UVic. I l’estigma dins del món laboral? És una altra prioritat. Una cama trencada l’entén tothom, però què passa amb la mirada de l’empresari o dels companys després d’una baixa per depressió? Tampoc tenim un model preparat per retorns progressius i més flexibles: o estàs de baixa o no. Aquest serà cada cop més un gran tema. Hi hem de treballar. Ha vist passar consellers, conselleres, presidents i governs de diferents colors polítics a tots nivells. Hi ha sigles més i menys sensibles envers la salut mental? Per totes ha sigut una prioritat. L’altre és que hi hagi mitjans. O que un govern ho comença, ho ha de continuar un altre i a vegades el procés es reinicia malgrat que les bases estan posades. En qualsevol cas, el model d’Osona ha agradat i la relació amb les conselleries de Salut, Social i Treball ha sigut sempre excel·lent. Per què no ha acceptat mai cap càrrec a la Generalitat? He tingut oportunitats, però no. Penso que la política l’he fet igual des del costat de les persones i els professionals. El relleu amb Montse Blasco canviarà la manera de funcionar? La Montse és una gran coneixedora de tot el món social i sanitari. Tindrem una direcció d’Osonament forta i potent. Fa més d’un any i mig que hi treballem, i des del gener que està incorporada. Jo aniré mantenint un temps la feina de consolidació i direcció d’Areté, per donar força a altres projectes. Hem d’acabar sent l’entitat referent a Catalunya en reutilització i segona mà. La va triar vostè, Montse Blasco? Amb confiança total del president d’Osonament. Em va dir que no féssim concurs públic, sinó que treballéssim qui podia haver-hi que estimés i s’il·lusionés pel projecte. Què té ganes de fer un cop jubilada? He tingut molt oblidada la família. Serà la prioritat primera. I m’agraden moltes coses. Soc caminadora, la muntanya, esquiar, la bicicleta… Posar-li les alforges i marxar una setmana podrà passar més sovint que una setmana a l’any. Amb les amigues ja ho estem programant. Les fundacions de les quals formava part en càrrec d’entitat ja les hem traspassat, però em quedo a cinc patronats com a persona. Vull el meu temps, però estant compromesa socialment, cultural... Ajudaré amb tot el que pugui on sigui. Ha plorat gaire aquests dies? Soc molt d’emocionar-me, sí, però no és de pena, és de gratitud. https://www.youtube.com/watch?v=yTPnZd-YvJ8

“Em jubilo d’una activitat laboral remunerada, no de la vida”

Les Biblioteques de les Coses de Vic han permès estalviar 3.400 euros a les persones usuàries

Les escoles bressol d’Osona reclamen al Parlament millores en l’etapa de 0 a 3 anys

“Darrere de cada deute o comportament financer hi ha moltes històries humanes”

Ripoll viu una Fira de l’Ovella de rècord amb 35 corrals i 200 animals

LA PREGUNTA

Té previst participar a la vaga general de l’11-N?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

Abandonen el cotxe després d'accidentar-se al mig de Roda

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

El dia més dur per a Manlleu

‘La bola negra’, de Javier Ambrossi i Javier Calvo

“No te n’adones, que ets addicte, al teu cap el problema és dels altres”