Enyorar allò que no podrà mai ser (ja sigui un gest, una mirada, una conversa, una recomanació; o ja sigui un quadre, una escultura, una exposició, una composició, un llibre de poemes…) deu ser també una manera d’estimar una persona i la seva obra, de fer-los homenatge

La pista porta a especular que aquest jardí es trobés a Mesopotàmia, entre els actuals Iraq i Kuwait, o bé entre les Turquia i Armènia modernes, malgrat que el seu lloc exacte, com el dels jardins penjants, no s’ha pogut localitzar amb precisió