El meu fill petit porta, gairebé sempre que les té netes, alguna de les múltiples samarretes del Barça que li ha regalat el meu pare, però més com a eina identitària que no pas com a símbol futbolístic. Portant la samarreta reivindica els seus orígens, malgrat marxar de casa amb tres anys acabats de fer

Els pares de l’Anton no l’esperaven. O sí que l’esperaven, però no pas pel mes de juny. I encara menys l’esperaven a Vic, sinó a Sant Julià, d’on eren família i avantpassats. Però el petit Anton va decidir que sent setmesó ja n’hi havia prou per començar a veure món