Treballar en un supermercat de l’Alguer per amor a la seva gent i la seva llengua. És l’aposta que va fer fa uns mesos Pol Rovira, un jove de Granollers, en el marc del seu projecte “Connectem l’Alguer”. Al nord-oest de l’illa de Sardenya encara hi sobreviu una varietat històrica del català, l’alguerès, avui fràgil i poc coneguda. Conscient d’aquesta realitat, Rovira busca donar visibilitat a aquesta llengua minoritària i reforçar els vincles entre la ciutat sarda i la resta del domini lingüístic català, informa Diana Illa.
La iniciativa va néixer arran de la seva estada de pràctiques a la Delegació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer, el 2023, que li va permetre conèixer de prop la situació sociolingüística de la ciutat i entrar en contacte amb l’ús quotidià –i també institucional– de l’alguerès. Va aterrar al barri de la Parrera, on va conèixer gent que el va fer quedar més temps del previst i descobrir la complexitat identitària de la ciutat: colonitzada pels catalans segles enrere i alhora marcada per influències sardes, napolitanes, genoveses i castellanes. “Estava descobrint una realitat que mai no hauria imaginat”, explica Rovira.
A mesura que feia vida a la ciutat, sempre tractant de mantenir l’alguerès en totes les interaccions, Rovira va descobrir que la realitat de l’alguerès era molt diferent del que creia: “És una llengua viva, però fràgil”, assegura. La percepció general entre els locals és que està gairebé perduda. “Puc parlar amb tres persones en alguerès i, entre ells, després parlen en italià.” Per aquest motiu, quan es troben amb un jove –català i “pocavergonya”, com es descriu a si mateix– que parla el seu idioma, els algueresos s’animen. “M’agrada mantenir-lo perquè vegin que, si s’estima la llengua, es pot fer vida en alguerès”, defensa.
Rovira: “L’alguerès és viu, però fràgil”
D’aquesta reivindicació sorgeix “Connectem l’Alguer”, que combina divulgació digital amb la creació d’una xarxa de col·laboracions amb associacions i col·lectius locals. Rovira va contribuir als primers passos de Mataresos, la colla castellera de la ciutat, participa en el grup d’animació Testardi Catalani i dona suport a projectes impulsats per joves que promouen l’alguerès. “L’alguerès no pot tirar endavant per si mateix perquè té un marcat límit territorial. Per això, és clau que aprofiti les potencialitats que li ofereix el domini lingüístic de la llengua catalana”, subratlla.
El setembre passat, Rovira va tornar a l’Alguer per consolidar tota aquesta feina. Mentre treballa al supermercat, continua creant contingut audiovisual i establint vincles amb entitats i comerços per fer-los arribar a Catalunya. “Connectem l’Alguer” té ara una cinquantena de socis i tots els beneficis que recapta es destinen a finançar aquests projectes. Quan torni a Granollers, d’aquí a uns mesos, té previst ampliar la xarxa de persones que formen part activa de l’associació. Tot això, amb la ferma convicció que “l’alguerès i l’algueresitat encara són molt vius i tenen motius per continuar-ho sent”.
