Els pilars de l’educació
A Catalunya, com en altres països del nostre entorn, l’educació i l’ensenyament no disposen de gaire bons fonaments, i no és estrany que no funcionin massa bé i que el futur dels nostres infants i joves no sigui gaire bonic, perquè els resultats no són massa positius. Són els que són, i no els que voldríem.
Arran dels resultats molt pèssims en les famoses proves PISA, es veu que no anem pel bon camí. El govern de la Generalitat ja ha sortit a la premsa reclamant un pacte per l’ensenyament, a escala política, d’associacions i tutti frutti. Però el problema és a la base, i aquí no el toquem mai, perquè l’estructura del govern i l’organigrama del Departament d’Educació són els que són i no estan fonamentats en raons lògiques que vagin cap al camí de l’eficàcia i la saviesa… I, una vegada més, volem començar les obres de reconstrucció per la teulada. Error garrafal… i persistent.
Cal tenir molt present que l’educació d’una persona depèn de tres factors vitals: la família, el sistema educatiu –o sigui, la Generalitat– i els valors que té la societat en el seu desenvolupament. Un bon ensenyament és el pilar bàsic i rotund d’una societat democràtica europea.
En la base del que falla en l’ensenyament a Catalunya, hauríem de mirar i repassar alguns exemples de països europeus, com és el cas de Finlàndia, on el sistema educatiu està programat d’una altra manera i crec que val la pena donar-hi una ullada amb atenció.
En aquell país, per ser mestre d’escola has de ser una persona brillant, o sigui, dels primers de la classe. A més, s’ha de superar un curs especial en què has de demostrar la vocació per ensenyar que té aquella persona, i així pots ser un bon mestre d’escola… A Catalunya, cal tenir in mente que una persona, pel fet de tenir un títol superior, o el que sigui, no és un mestre i, per tant, no pot ensenyar.
Una qüestió molt important és la implicació total de la família, ja que aquí hi ha el camp base per pujar més cap al cim de la muntanya, a base de valorar i ensenyar l’esforç, amb cordades i temps, molt de temps, amanit amb dosis de paciència, i fent alguna pausa per pensar com ho farem i canviar itineraris per trobar camins millors. Al final pots arribar al cim.
S’han de pujar els infants amb unes maneres i uns costums perdurables que els acompanyin tota la vida. El que s’aprèn de petit és bàsic per al futur de la persona. En una societat moderna es necessita una educació molt ben travada i un ensenyament amb valors democràtics de base multicultural i multinacional… que haurien de ser els pilars que aguanten una democràcia moderna i europea per al nostre país.