La batalla de Waterloo
Òbviament, no parlarem de la famosa batalla de la ciutat belga de Waterloo, on l’emperador de França i rei d’Europa, Napoleó Bonaparte, va perdre la guerra al comandament de l’exèrcit francès, tot i que ja havia guanyat la batalla d’Austerlitz.
En primer lloc, el senyor Puigdemont, per fugir de Catalunya, va escollir la monarquia de Bèlgica i no una república. En segon lloc, la telepolítica avui ja no funciona, i menys amb la poca capacitat política de Catalunya, que no té força ni cap diplomàtic del món té en cartera el problema català.
Cal remarcar que, tal com està avui la política internacional i el món, amb amplis territoris en situació prebèl·lica, hi ha més de 200 estats a escala mundial. Pel que fa a la Unió Europea, està formada per 242 regions, entre les quals hi ha Catalunya, que en forma part.
Aviat tornarà a Catalunya el senyor Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat (de motiu, el Breu), i així va seguint la paròdia de l’1 d’octubre de 2017. No s’ha explicat prou bé què hi ha anat a fer durant la seva estada de nou anys. En el seu moment, ell va dir que calia internacionalitzar el problema entre Catalunya i Espanya (que no deixa de ser una qüestió domèstica i una paradoxa).
El ciutadà es pregunta: tota aquesta paròdia, quant ha costat econòmicament? Mantenir una torre a Waterloo, amb els seus assistents, lloguers, seguretat, etc. I peccata minuta… durant nou anys. Milers d’euros. Qui ho ha pagat?
De què ha servit la torre de Waterloo? Quin benefici real ha aportat a la nació catalana? I què ha aportat a la política exterior del país? Vostè mateix, lector, posi-hi els milers d’euros i vagi sumant. Però això ha sigut una presa de pèl de caire inútil. I zero resultats.
El sofert ciutadà, que amb la seva feina ha de pagar impostos i mantenir la família, ja sap el que costa tirar endavant. I avui no està la fira per tirar petards, que a la llunyania s’albiren fortes tempestes i, potser, alguns dies de foscor.