Patrimoni i creació artística: visita a l’antic forn de calç de Calders, avui viver de cultura

Parlar del CACIS i del Forn de Calç és fer-ho de Roser Oduber, que va néixer al Panamà. Els seus pares, també artistes, s’havien conegut a l’Argentina, estudiant Belles Arts. Ella va venir a formar-se a Barcelona i va debutar treballant de forma remunerada en el món del còmic. Vivia amb parella i fill a Manresa, i buscaven lloc en un entorn rural per disposar d’un taller prou gran, d’una banda, i perquè el seu fill tenia problemes respiratoris. Van decidir-se pel Forn de Calç valorant que tenia corrent elèctric, aigua d’un pou –ara estan connectats a la xarxa de Calders– i per la possibilitat de recuperar el conjunt arquitectònic. Els forns de calç llavors només s’intuïen, perquè eren plens de bardisses i s’havien anat enrunant. Era l’any 1983 i encara hi havia masies, on els masovers vivien precàriament i amb una certa indefensió, pendents de la voluntat dels propietaris. La Roser anava a les cases, amb el fill, i recorda un ambient força trist, que contrastava amb la seva il·lusió i força. Li va quedar gravada una frase de la iaia de Torrecabota: “Com has vingut a parar en aquest cul de món?”. Una vegada rehabilitada la casa amb criteris de sostenibilitat, van pensar a recuperar els forns de calç. Van promoure visites de tècnics i polítics, que els deien que amb tant patrimoni cultural a Catalunya, no podien prioritzar una propietat privada. I es van decidir a fer-ho pel seu compte, demanant una hipoteca. Fins que Jaume Perarnau va ocupar l’alcaldia de Calders i va declarar el conjunt patrimonial com a BCIL, la qual cosa va facilitar l’accés a ajudes públiques. Roser Oduber, l'ànima de CACIS, al taller / Josep Font Oduber havia estat fundadora de la Xarxa d’espais de creació i producció de Catalunya i n’és vicepresidenta. Va crear el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat CACIS l’any 2008, en un moment d’expansió de les fàbriques de creació. Disposen d’un espai expositiu, actualment amb una exposició d’Ángeles Ciscar i Malcolm Froment; de taller, d’espai escènic i de residències per a dos artistes. Els que hi ha ara mateix són Camilo Mutis, de Colòmbia, i Paula Vicente, de Barcelona, que desenvolupen conjuntament el projecte “Fer aigües”. Les residències són gratuïtes. Amb els ajuts del Departament de Cultura, poden pagar uns honoraris, petits, i fins i tot unes dietes que han incorporat enguany. A l’inici hi havia la voluntat que els artistes deixessin obra. Però acumular peces descontextualitzades els va semblar contrari als criteris del centre, en el sentit de no alterar el paisatge ni contaminar-lo. Per això han potenciat les obres biodegradables i de pedra seca, i han invertit en publicacions de qualitat per deixar testimoni del treball dels artistes. El 2024, quan el CACIS havia fet 15 anys, van editar el primer número de CALÇ, una publicació que fa d’aparador de l’activitat que s’hi porta a terme. La qualitat i diversitat dels articles i autors és una mostra de com pot integrar-se en una mateixa narrativa la creativitat, la ciència, el patrimoni, la sostenibilitat i la història local. També disposen d’un projecte educatiu propi que renoven cada any. Pel CACIS hi passen escoles de municipis de l’entorn, com Navarcles, Súria, Berga, i també de Barcelona. Més que amb el Moianès, s’han relacionat amb Manresa. A Oduber li sembla inconcebible, de fet, que al Moianès no hi hagi una sala on acollir exposicions com per exemple les de la Diputació de Barcelona. Això també permetria mostrar a quilòmetre zero el treball artístic del CACIS i no haver de mirar tant cap a Manresa. “Encara que sigui en format de gravats, s’ha de poder veure Tàpies al Moianès”, defensa Oduber, i diu que sovint ha cantat la canya a regidors de cultura i alcaldes del Moianès. Personalment, vol dedicar més temps a la creació pròpia: “En les arts visuals passa com amb els músics: si no treus disc de tant en tant, passes a la història”. Fa un temps va fer una exposició de 800 metres quadrats al Tinglado de Tarragona. Vol reflexionar sobre el concepte “un sol ús”, que trasllada del consum a la vida: “Si les persones també tenim un sol ús, i no facilitem que ens puguem reinventar i canviar de trajectòria, també anem directes a la deixalleria”.

Patrimoni i creació artística: visita a l’antic forn de calç de Calders, avui viver de cultura

Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

Rodatges sota l’aigua amb estrelles del cine i la publicitat: la feina d’Eva Ponce, de Moià

“Costa d’entendre que la depuradora, que ens fa molta falta, ens l’hagi aturat una entitat ecologista”

El forn de Cal Xaconet de l’Estany continua buscant nous propietaris

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

"Ja no parlem de sospites, són fets provats"

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

Una xarxa que falsificava bitllets falsos de 50 euros esquitxa Torelló

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

40 anys de la gran nevada

Un ferit lleu en un accident entre tres camions a la C-25 a Gurb

Roben, de nou, el Falatell de Torelló i ja s'ensuma l'olor de Carnaval

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana