Una bandera és un tros de roba
Una bandera és un tros de roba, feta amb retalls de més o menys coloraines això sí. Quan era jove no ho veia així. Sentia un cert afecte per la senyera perquè no estava tolerada pel règim. I, com que soc com soc, temps després fins i tot havia utilitzat l’espanyola per provocar. Identificar-se amb una bandera vol dir que es porta al cor i aquells que l’hi porten no se’n desprendran pas, què hi voleu fer. Cal dir que tot allò que forma part dels sentiments és molt respectable. La més vistosa de totes és la de l’arc de Sant Martí. Aplega tants colors com opcions sexuals…
Quan fa uns anys les banderes van començar a criar pels balcons em va venir a la memòria un episodi dels anys vuitanta. Es va desencadenar a Vic l’anomenada “guerra de les banderes”. Fuerza Nueva, partit ultradretà capitanejat aleshores per Ramon Boixeda –que tenia Josep Anglada d’escolanet—, tenia la seu a la plaça Major. Un dia van penjar la bandera espanyola al balcó, juntament amb la catalana, per dissimular, i la del partit. L’alcalde d’aleshores, el convergent Ramon Montanyà, les va fer despenjar per la Policia Municipal i la brigada, amb l’argument que no tenien llicència municipal i que la plaça era un conjunt arquitectònic monumental. Boixeda es va queixar al ministre de l’Interior, al capità general de la IV regió militar, al rei i també a Pujol, naturalment després d’informar-ne el líder del partit, Blas Piñar. El cas es va anar embolicant, amb un recurs judicial que es va arxivar.
Els nostàlgics de Franco van provocar la renúncia del primer director d’EL 9 NOU. Ramon Serra, de Taradell, que treballava a l’Avui, ens va deixar el carnet de periodista perquè cap de nosaltres encara no en tenia. Tot d’una, Ramon Boixeda va venir a la redacció per publicar una esquela del dictador coincidint amb un aniversari de la seva mort. Se li va dir que si era en català endavant. Eren uns calerons. Ramon Serra no hi estava d’acord i va plegar. Aleshores Ferran Font ja tenia carnet i el va substituir. Passats els anys, un dia vaig trobar Ramon Boixeda en un congrés del PSC. Li vaig demanar que què hi feia allà i em va contestar que li interessava seguir totes les tendències. Ves quin un!
Últimament les manifestacions de l’Onze de Setembre ja no són el que eren i les banderes han anat desapareixent dels balcons. És natural. A mi, aquestes robes de colors fa temps que no em fan cap mena d’efecte. D’utilitat en tenen poca. No serveixen ni com a tovalloles ni com a llençols. No nego que són vistoses. Veure l’esclat de coloraines com voleia al vent pot ser un espectacle agradable i emocionant. Ara bé, quan veig per la televisió que es cala foc a aquesta mena d’ensenyes, penso que aquesta és potser l’autèntica finalitat de les banderes.