Els municipis en risc de despoblament tenen un accés als serveis públics un 50% inferior a la mitjana. Així ho alerta l’estudi Les polítiques de reequilibri territorial a Catalunya, que va presentar dimecres passat el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Concretament, es fixa en l’accessibilitat dels 947 municipis de Catalunya a l’educació, la salut, els serveis assistencials, els serveis de seguretat i els serveis de transport i mobilitat, i entre les comarques amb pitjor accés a l’educació hi consta el Ripollès, mentre que el Moianès és de les que té més difícil l’accés als serveis sanitaris i totes dues juntament amb Osona també tenen mancances en seguretat.
Aquesta anàlisi de l’accessibilitat s’ha fet estudiant el temps de desplaçament per carretera al servei més proper al municipi de residència i també s’ha fet un índex sintètic que inclou components d’oferta del servei (dotació) i demanda (població) a la rodona, que limita l’abast dels serveis a un radi determinat, segons si es tracta d’un servei considerat local (10 minuts), subregional (30 minuts) o regional (60 minuts).
La tendència general és que els municipis comencen a mostrar índexs d’accessibilitat iguals o superiors a la mitjana de Catalunya a partir d’una població de 581 habitants i que territorialment la problemàtica de la poca accessibilitat als serveis públics es concentra a les comarques de Lleida i al Pirineu.
En el cas de l’educació, l’accés a les llars d’infants i les universitats és el més perjudicat i el 37,8% dels ajuntaments enquestats considera que el fet de tenir poc accés als serveis educatius és un dels principals factors de desequilibri. Destaquen entre les comarques amb els valors mitjans més baixos les del Ripollès, l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, totes elles per sota del 60% de la mitjana catalana.
El CTESC constata, d’altra banda, que els municipis amb menys accessibilitat a serveis de seguretat es troben al Moianès, les Garrigues i la Conca de Barberà, tot i que també s’han detectat problemes al Ripollès i Osona, entre d’altres, i el Moianès consta així mateix entre les comarques amb més mal accés als serveis de salut.
En la presentació de l’informe, el president del CTESC, Toni Mora, va apuntar que l’objectiu d’aquesta avaluació és “redreçar” la situació i que sigui una “eina útil” tant a la població com a l’administració, mentre que el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana de la Generalitat, Víctor Puga, va assegurar que l’estudi planteja algunes dades “alarmants” i va remarcar que no només afecta l’equilibri territorial, sinó també la “dignitat de les persones”.
Per això, va afirmar que les dades de l’informe han d’interpel·lar les administracions per “posar-hi remei”, sobretot tenint en compte que “una quarta part de la població ocupa el 85% del territori”.
L’estudi recull també quins són els municipis amb més risc de patir despoblament i hi situa els que han perdut habitants en el període 2000-2020, els que han registrat un saldo vegetatiu negatiu entre el 2000 i el 2019 i els que tenen menys de 12,5 habitants per quilòmetre quadrat. Entre els 146 de tot Catalunya n’hi ha 15 del Ripollès, Osona i el Lluçanès.
Es tracta de Molló, Queralbs, Vilallonga de Ter, Ogassa, Vallfogona de Ripollès, les Llosses i Gombrèn, al Ripollès; Santa Maria de Besora, Rupit i Pruit, Tavertet, Vilanova de Sau i Sant Agustí de Lluçanès, a Osona, i Oristà, Sant Martí d’Albars i Sobremunt, al Lluçanès.
Un cop fets públics els resultats, el CTESC insta la Generalitat a desplegar una estratègia contra la despoblació amb mesures com facilitar la rehabilitació d’habitatges buits, incentivar la cooperació entre municipis per garantir la prestació de serveis essencials i incrementar el nombre de treballadors públics en àmbits rurals. L’estudi també planteja incentivar la localització en aquests indrets d’activitats econòmiques que hi manquen. Per exemple, proposa incentivar el turisme interior i tenir en compte camps emergents d’inversió, com ara les energies renovables.
“El desplaçament és un rotllo”
Guim Gómez estudia Batxillerat a l’institut Abat Oliba de Ripoll. Baixa cada matí de Planoles amb un amic o els seus pares. El tren encara no corre a aquella hora, i l’autobús és molt inestable: “Tant pot arribar a l’hora, com trenta minuts tard”.
A més, agafar l’autobús implica llevar-se encara més d’hora, perquè el deixa a uns 15 minuts caminant de l’institut. Zoe Bober estudia un Grau Mitjà d’Administració, també a Ripoll. Ella baixa cada dia amb la mare d’un nen que es troba en la mateixa situació. Normalment solen anar junts “perquè així podem aprofitar el cotxe de la mateixa persona tant per anar com per tornar”.
Cap dels dos rep cap tipus d’ajuda econòmica per al transport, ja que cursen estudis postobligatoris. Tot i això, la Zoe assegura que des de l’institut donen flexibilitat als alumnes dels pobles, però que igualment “és un rotllo”. “T’estàs mitja hora esperant el tren i una altra mitja hora dins el tren”, diu. En Guim no creu que ningú deixi d’estudiar per aquest tipus de dificultats. Tots dos, però, demanen un transport més fiable, i alguna beca de transport.
“T’hi acostumes però fa mandra”
Una mica més a prop ho té Jordi Alcalde, de Ribes de Freser, que estudia el primer curs del cicle formatiu de grau mitjà d’Electromecànica a l’institut Abat Oliba de Ripoll. “T’acostumes a haver-te de desplaçar cada dia, però fa mandra perquè si perdo el tren els dies que surto tard m’he d’esperar una hora fins que puc tornar amb el bus”, explica aquest jove de 16 anys, satisfet, això sí, de poder fer “els estudis que volia i que m’agraden a la comarca”.
Als matins el trajecte de 20 minuts per carretera el fa amb cotxe amb el seu pare i al migdia és quan torna a casa en transport públic. Llavors, entre el trajecte a peu fins a l’estació, l’espera i l’estona de viatge “sempre és més de mitja hora i el dia que el tren va tard encara molt més”. Tot i així, diu que sempre hi ha casos pitjors i posa d’exemple un company de classe “que ve cada dia en tren des de Puigcerdà”.
