Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Els amics visibles

A la natura passa alguna cosa semblant amb les presències d’animals i plantes que no ens interessen o simplement perquè punxen les deixem de banda o les intentem eliminar

La majoria de les persones som col·laboradores de causes extraordinàries; una campanya d’ajuda per catàstrofes naturals, una aportació econòmica per a investigacions científiques, un donatiu a col·lectius desfavorits. I no obstant això, cada cop s’ajuda menys una persona desconeguda que passava per allà, per exemple quan està fent autoestop. Com si volguéssim fer invisible allò que no ens agrada o que ens fa por que s’encomani, com si tinguéssim temor d’embolicar-nos en alguna cosa que pot demanar massa d’un mateix.

A la natura passa alguna cosa semblant amb les presències d’animals i plantes que no ens interessen o simplement perquè punxen les deixem de banda o les intentem eliminar. La raó fàcil, el perill, per tant, fugir o matar, però quan ens criden l’atenció també pot ser una percepció d’un possible futur esdeveniment. Hi ha plantes que ens diuen com esperen que sigui la pròxima temporada segons la seva florida, hi ha animals que ens acompanyen a fer un canvi, com les rates. Sempre des del punt de l’observador que observa, perquè només estan de pas com els pensaments que ens lliguen a la percepció.

L’altre dia ens vam trobar un escurçó sota una brancada quan netejàvem un espai per fer-hi un jardí. La primera reacció i la lògica era matar-lo pel possible perill que comportava. Però els vaig convèncer que només estava allà per avisar-nos d’alguna cosa que potser passaria. I curiosament va passar, quan un individu va aparèixer i ens volia fer passar una mala estona. Com que tots estàvem avisats per l’escurçó, el vam convidar a marxar sense entrar en conflicte i ningú va prendre mal. Casualitat o causalitat?

La relació causa i efecte d’estar amb els ulls ben oberts és alertar-nos de possibles perills i connectar-nos a la vida amb harmonia. I si no fixem-nos que per Nadal la tradició diu que a la porta de casa hi ha d’haver penjat un ram de plantes verdes florides. Com deia Thich Nhat Hanh, “el somriure afirma la nostra determinació de viure en pau i alegria”. Penjar un ram de vesc, galzeran i boix grèvol en temps de fred no és res més que dir-nos que hi ha la predisposició a somriure en aquella llar. Curiosament, la causalitat del vesc és créixer gràcies a plantar-se en arbres de fulla caduca, això fa que passi desapercebut durant la major part de l’any, fins que l’arbre queda despullat de fulles. Al descobert és una font d’aliment per als ocells. Així per a moltes cultures ha esdevingut un símbol de vida.

La presència d’éssers elementals, la simbologia en actes assenyalats i els encontres casuals segurament no són més que supersticions, creences infundades o màgia comercial. Però també ens volen ensenyar que cada dia tenim l’oportunitat de trobar-nos un amic visible per cultivar l’alegria interior. Encara que la seva presència no vagi dirigida cap a un mateix, el simple fet de ser presents ens connecta a la consciència universal. Recorda a donar allò que vols rebre, ofereix un somriure per rebre una alegria.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Nou pronunciament del TJUE: creu que al final Carles Puigdemont serà extradit a Espanya?

En aquesta enquesta han votat 345 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't