Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Els parquets | Màxima recaptació d’impostos

Amb més personal treballant, els ingressos per impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i per cotitzacions socials forçosament hauran crescut

La recaptació fiscal apunta a màxims en el 2022. Aquest fet ha donat peu a múltiples interpretacions en les quals l’interès per controlar el relat pesa més que la realitat mateixa. En aquest combat pel relat, a una banda del quadrilàter hi ha un govern que atribueix el rècord al bon moment econòmic, amb màxims d’afiliacions a la Seguretat Social i de marges empresarials. A l’altra banda, una oposició que apunta que l’únic motiu és que la inflació està desbocada. No només hi ha dos contendents, sinó un exèrcit de coristes que propaguen les mitges veritats que contenen les dues valoracions quan, en l’anàlisi, s’exclouen els arguments del contrari.

La realitat apuntaria més aviat a una suma de tots dos factors: l’economia ha avançat, i la inflació ha crescut com no ho havia fet en quaranta anys. Tot plegat suma en el còmput de la recaptació, que ja al mes de novembre havia superat el rècord de tot el 2021. En total, s’havien recaptat en els 11 primers mesos de l’any 239.789 milions d’euros a l’Estat, amb un creixement proper al 16% respecte al mateix període de l’any passat: 33.000 milions d’euros més, que no són pocs. A Catalunya el creixement, també de doble dígit, era lleugerament més moderat: un 13% i gairebé 47.000 milions recaptats. Les dades de tancament de l’any es coneixeran al març, però tot apunta que s’acabaran superant fins i tot les previsions que el govern va revisar fa uns mesos, i que apuntaven a uns ingressos de 244.000 milions d’euros.

Amb més personal treballant, els ingressos per impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i per cotitzacions socials forçosament hauran crescut. Així ha estat, perquè la recaptació per IRPF ha crescut un 16%. També, si les empreses tenen més marge, pagaran més impost de societats (el creixement en aquest concepte ha estat de gairebé el 27% en aquests primers 11 mesos). Més ingressos per IRPF i per impost de societats vindrien a donar la raó al govern: la recaptació creix perquè el cicle econòmic és, malgrat tot, favorable. Malgrat tot, perquè les xifres de desocupats i els nivells d’endeutament, per citar alguns exemples, continuen per sobre de les mitjanes europees.

Però excloure de l’equació l’espectacular increment dels preus que s’ha produït durant aquest 2022 –la dada de l’IPC avançat assenyala un creixement del 5,8%– és un intent de fingir que el creixement de la recaptació és mèrit del govern. L’IVA testimonia que, en bona part, l’augment dels ingressos fiscals també prové de l’augment dels preus. Es recapta per IVA un 16,2% més que fa un any. I això malgrat que algunes de les mesures que ha impulsat el govern per moderar, per exemple, els costos energètics tenen a veure amb reduccions en aquest impost. L’oposició qualifica l’increment de preus i la seva repercussió sobre la recaptació com uns beneficis caiguts del cel. És un argument que no superaria una verificació econòmica seriosa. El que sí diuen els informes econòmics seriosos, com el que ha publicat l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), és que l’augment de preus suposa un 50% del que ha crescut la recaptació (més que el 25% que li atribueix el govern, dit sigui de passada).

Vistos tots dos factors (cicle econòmic i augment de preus), és recomanable fugir de les anàlisis que només posin el focus en l’un o en l’altre. És la suma de tots dos aspectes el que porta a un increment de la recaptació que, si bé és sòlid, encara és insuficient per situar els ingressos fiscals a l’Estat al mateix nivell que el dels socis europeus. Segons dades del centre d’estadística europeu Eurostat, el diferencial de pressió fiscal s’ha anat reduint i ara Espanya recaptaria l’equivalent al 39% del PIB, mentre que la mitjana europea frega el 42%.

Les anàlisis més domèstiques estan apuntant que, efectivament, hi ha una confluència de factors –evolució econòmica i creixement de preus– que contribueixen a incrementar els ingressos fiscals. Però encara hi hauria altres factors. De fet, si se suma que el PIB creixerà, segons les previsions, cap a un 5% i que els preus hagin crescut un 5,8% no s’arriba a explicar del tot que hi hagi un 16% més de recaptació fiscal. El Financial Times dona una explicació addicional: l’economia submergia que ha començat a emergir. Per què hauria començat a emergir? Perquè en la clandestinitat, les activitats econòmiques no tenien oportunitat d’acollir-se als beneficis que es van implantar arran de la pandèmia. No podien acollir-se als ERTO, no podien acollir-se als crèdits ICO ni ara podien intentar accedir a fons del programa Next Generation. Hauria emergit així una part del 17% d’activitat econòmica submergida que un informe del Fons Monetari Internacional estimava que hi havia, l’any 2018, a l’Estat espanyol.

Si, efectivament, s’ha aconseguit que part de l’activitat que s’escapava al radar públic hagi regularitzat la situació s’estaria en el camí que part d’aquest creixement d’ingressos no fos tan temporal i lligat a l’evolució general de l’economia i dels preus, sinó que hi hagués una certa consolidació i això seria positiu en termes d’aconseguir una confluència amb els ingressos fiscals europeus i disposar de recursos per reduir l’endeutament i, sobretot, millorar uns serveis més propers als estàndards del que es pot considerar un estat del benestar.

Fons d’inversió en negatiu

Els fons d’inversió han acabat el 2022 amb unes pèrdues mitjanes del 8,4%. Així ho apunta l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva (Inverco). Tot i la pèrdua de rendibilitat, la inversió en fons va tancar l’any gestionant 17.000 milions d’euros més que a final de 2021. Les pèrdues es produeixen en gairebé totes les modalitats de fons, ja sigui de renda fixa o de renda variable.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Nou pronunciament del TJUE: creu que al final Carles Puigdemont serà extradit a Espanya?

En aquesta enquesta han votat 339 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't