Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Menys ‘ninis’, més mileuristes

El sou de la majoria dels treballadors de totes les edats oscil·la entre 1.337 i 2.295 euros mensuals

  • El 9 Nou
  • | 16:29
  • Vic

Josep-Francesc Valls, director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM / AMIC

Aquests dies en els quals tothom torna a casa per Nadal, una consideració a l’hora de donar les propines als joves: cada cop hi ha menys ninis, però els mileuristes poblen la Terra. Que es redueixi dràsticament, per una banda, la població dels que ni estudien ni treballen és una molt bona notícia; però, que de forma majoritària els joves ingressin 12.000 o 14.000 euros a l’any esdevé, per altra banda, francament vergonyós per a les generacions d’adults que ho faciliten o ho permeten. Ben mirat, no sé si hi ha tanta diferència en la quantitat a regalar a uns i altres, ho necessiten. On condueix una societat que condemna una àmplia majoria dels seus joves, ninis o mileuristes, a esperar amb candeletes la gratificació nadalenca dels grans?

Tres dades que ens separen de les mitjanes europees. La primera, encara que ha millorat respecte als inicis de la dècada passada, el 27,7% d’espanyols de 25 a 34 anys només ha cursat estudis bàsics; aquest percentatge duplica el de l’OCDE (14%) i és encara més superior encara que el de la UE (11,8%), segons dades de l’OCDE, presentades al mes d’octubre. Val a dir que el nivell de formació condiciona absolutament l’accés al lloc de treball i, no cal dir-ho, la quantia del salari, més encara en les dones; entre el 2007 i enguany, s’ha duplicat la taxa d’atur entre els joves de baixa formació (INE, 2022), la qual cosa no vol dir que els que han cursat estudis universitaris visquin a la glòria laboral.

La segona, la meitat dels inclosos en aquesta franja d’edat (el 48,7%) disposa de titulació superior, per damunt de la mitjana de l’OCDE (46,9%) i de la UE (45,9%), però amb baixíssim nivell de pràctica a les empreses.

I la tercera, el nombre de joves que estudien i treballen s’ha reduït a la meitat durant la darrera dècada, del 38% al 16%, mentre que als països de l’OCDE tendeix a augmentar extraordinàriament i conjuga a la vegada períodes d’estudi amb els de feina (FEDEA, 2022); anem a contracorrent.

Bretxa generacional

Si es compara la taxa d’atur dels joves amb la dels que tenen més edat, apareix una bretxa enorme. Mentre que el 31,01% dels menors de 25 anys està sense feina, cosa que significa que un de cada tres no pot accedir al mercat laboral o ha estat rebutjat, els aturats que estan per damunt d’aquesta edat signifiquen l’11,20%, segons les darreres dades de l’INE, corresponents al tercer trimestre d’enguany. No és per tocar campanes amb la dada dels grans, però la dels joves és molt pitjor i sobretot discriminatòria. Han fet molts esforços als darrers anys els socialistes al poder per incorporar els joves al mercat de treball, però en comparar l’evolució amb la resta de països la reducció del gap és molt petita.

Què passa amb els ninis? Un de cada cinc joves, és a dir el 20% dels joves de 16 a 29 anys, ho és, enfront del 13% de la mitjana comunitària. El Consell de la Joventut calcula que la xifra és inferior, però l’INE la situa entorn aquest percentatge, que ronda el milió dels que ni estudien ni treballen. Aquesta xifra es va disparar fins a més d’un milió i mig amb la crisi de 2008, fins al 2014, moment en el qual cau; repunta de nou al 2020 fins a assolir màxims històrics. Des d’aleshores, es precipita la davallada de ninis, malgrat mantenir-se en la segona més elevada d’Europa després d’Itàlia.

Per comparar xifres, als Països Baixos, representen el 7,6%; a Alemanya, el 8,1%; a Suïssa, el 8,4%, i a Noruega, el 9%. Gràcies a l’embranzida del mercat laboral després de la covid i als esforços governamentals des de 2018, la xifra és ara la més baixa de la història. Això no treu que hagi deixat de ser una sagnia que un milió de persones ni es formi ni treballi.

Salaris precaris

A l’espera de la revisió salarial pel 2023, el sou de la majoria dels treballadors de totes les edats oscil·la entre 1.337 i 2.295 euros mensuals (INE, 2022). Quan segreguem per trams d’edat, es pot veure com els salaris entre els 16 i els 24 anys no superen els 1.200 euros; els de 25 a 34 anys se situen entorn els 1.300 o 1.400 euros de mitjana; mentre que per damunt dels 35 anys arriben a entre 2.000 i 2.500 euros mensuals. Els treballadors més joves concentren, doncs, els salaris més baixos, els quals van augmentant de forma progressiva a mesura que el treballador compleix anys. Comparant aquesta corba salarial amb la d’altres països de l’entorn, es pot constatar que la diferència no és ni de lluny tan gran i, sobretot, els joves no comencen la seva vida laboral amb sous tan baixos. Cal afegir que els tipus de contractes que els ofereixen són majoritàriament d’altíssima volatilitat i precarietat: temporals, per dies, per hores, per període, per obra, parcials…

El sou de la majoria dels treballadors de totes les edats oscil·la entre 1.337 i 2.295 euros mensuals (INE, 2022).

És veritat que revifen els contractes de formació i aprenentatge, els quals no aixecaven el cap des de 2015; el mateix passa amb els contractes en pràctiques, com a primera experiència laboral, que es recuperen a bon ritme, i igualment s’ha de dir amb l’augment interanual de prop del 3% el darrer any del nombre d’afiliats al règim especial, la qual cosa fa preveure una tendència creixent dels d’autònoms els propers anys (Secretaria d’Estat Ocupació i Economia Social, 2022).

A l’anàlisi sobre les fugues de competitivitat, fèiem referència a les desigualtats econòmiques existents com un dels factors de pèrdua de productivitat. Aquesta situació dels joves n’és una: estretor del mercat de treball; baixa formació; trànsit difícil dels estudis a la pràctica empresarial; reduïdes figures d’accés al mercat de treball; escassa flexibilitat entre els períodes de formació i els de treball; salaris baixos… Aquest escenari perjudica tots els estaments socials, però repercuteix àmpliament en la part més feble, que són els joves. La major digitalització, la reducció de la taxa d’abandonament d’estudis, els esforços públics per emplenar l’abisme que hi ha entre els estudis i les empreses són els fars que aproparien els joves cap a un escenari menys desfavorable que l’actual.

Aquests dies, en els quals moltes companyies amateurs de teatre del país representen el Conte de Nadal de Dickens, tant els ninis com els mileuristes estaran molt contents que no fem el garrepa, com l’avar Ebenezer Scrooge de l’obra. Ara bé, veuran amb millors ulls que s’accelerin aquestes dues expectatives: 1) que el concepte de lloc de treball s’acosti de debò al que correspon a l’era moderna –autonomia i responsabilitat, horitzontalitat, adequada remuneració i reciclatge permanent–, i 2) que una millora de les condicions laborals redueixi el saldo migratori cap als països del nord a la cerca d’una feina i un salari millors, que ha revifat després de la pandèmia.

Estireu-vos una mica, encara que aquesta actitud no hauria de compensar mai la injustícia dels baixos ingressos, com intenta fer la presidenta de la Comunitat de Madrid amb les propines als cambrers.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Nou pronunciament del TJUE: creu que al final Carles Puigdemont serà extradit a Espanya?

En aquesta enquesta han votat 347 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't