Obrir les portes per primer cop “no va ser fàcil”, recorden Núria Casamitjana i Marià Vilaró, l’ànima d’El Tupí, el menjador social de Vic. Quinze anys després, han esdevingut un referent i fins i tot com una família per a molts dels usuaris. L’efemèride la celebraven aquest diumenge amb una missa, una arrossada a la qual van assistir 164 persones, entre usuaris, voluntaris i col·laboradors, i també un cafè concert. Tot plegat es va fer en una carpa que van instal·lar per a l’ocasió al costat del local de la Calla.
Allà Casamitjana i Vilaró recordaven els inicis del servei a la rambla Hospital, en un local dels claretians. “El primer dia érem set usuaris i a final de mes uns 20 i no ha baixat mai”, asseguraven. Eren uns 15 voluntaris que amb el temps també han augmentat fins a una cinquantena que atenen entre 30 i 35 usuaris cada setmana. L’entitat reparteix una mitjana de 5.000 àpats anuals a persones amb dificultats i també les proveeix de pícnic perquè puguin esmorzar i sopar. A causa del creixement d’usuaris fa sis anys es van traslladar al local actual propietat municipal i pel qual tenen una cessió de 20 anys. “Allà estàvem molt bé i ens estimaven molt, però l’espai era reduït”, comenten.
Alguns dels usuaris, expliquen, “porten anys” a El Tupí. Aquest diumenge a la missa en recordaven dos que han mort recentment, un dels quals hi portava 12 anys i l’altre 5. “Per molts que no tenen família som la seva família” i per això “ho celebrem tot” amb ells. Segons Vilaró i Casamitjana en quinze anys, però, el tipus d’usuari “ha canviat”, diuen, “alguns han mort i alguns s’han recol·locat en alguna empresa”. D’altres, per l’edat, “necessiten una permanència perquè tenen algunes malalties i viuen sols amb una pensió petita”. El darrer any s’han trobat amb “migrants joves” que no hi passen massa temps. “Tenen por perquè venen sense papers i aquesta por fa que no els puguis enviar als Serveis Socials” per ajudar-los. Per aquest motiu, asseguren els responsables del servei, aquests joves “es troben sols i angoixats”. En alguns casos, “si no troben solució o no troben feina van a un altre lloc” a provar sort.
Casamitjana i Vilaró remarquen que “d’aquí no marxa ningú sense menjar”. Quan hi van de forma regular els deriven als Serveis Socials i fan una fitxa per poder treballar conjuntament. Per altra banda, també hi ha casos a la inversa, que són els serveis socials qui deriven usuaris a El Tupí.
“La vida per segons quines persones és molt dura, ningú tria on ha nascut”. Moltes d’aquestes persones han passat pel servei que amb motiu dels 15 anys també ha publicat un llibre que recull la història d’El Tupí, que en aquests anys ha rebut diversos premis, i que va sortir aquest mateix diumenge.
{{ comment.text }}