Després de 21 dies sense entrades i sortides, les portes de la residència La Ginesta de Castellcir, al Moianès, es van obrir de nou. Durant tres setmanes, 17 treballadors i treballadores del centre –entre els quals quatre osonenques i un osonenc– s’han confinat amb la gent gran que viu a la casa. “Des del CAP de Moià es va establir un protocol segons el qual havíem de tenir confinades les persones grans a la seva habitació durant 15 dies”, explica la directora de la residència, la torellonenca Patrícia Cendrós. S’havia de fer tot i que no hi havia cap positiu ni cap persona amb símptomes. “No confinats a la casa, sinó en una habitació de sis metres quadrats”, remarca.
Aquesta mesura no quadrava amb l’esperit del centre. “La nostra filosofia és que això no és una residència, sinó una casa gran”. Segons la directora, si els avis havien d’estar confinats era per no contagiar-se a través dels treballadors, que entraven i sortien. Per això, la plantilla va decidir que farien l’esforç de quedar-se a viure al centre, i així les persones residents podrien fer vida normal i seguir movent-se lliurement per tota la casa, i fins i tot pel jardí. La directora va explicar als treballadors que per poder tirar endavant aquesta acció es necessitaven un mínim de 15 persones. “De seguida les 17 persones que hi ha hagut tancades es van oferir”. Malgrat la major mobilitat que ha permès la mesura, quan han aparegut sospites de Covid-19 en algun resident “s’ha aplicat el protocol d’aïllament a l’habitació d’una manera estricta. De moment estem nets”, diu Cendrós.
A banda de la directora, Patrícia Cendrós, que és de Torelló, quatre osonencs més han passat els 21 dies confinats amb la gent gran que viu a La Ginesta de Castellcir: Txell Bonet i Anna Montañà, de Manlleu; Maria Roca, de Tona, i Jaume Ribas, de Vic. “Tenim una manera de treballar específica, i per formar l’equip he fet propostes per treballar o s’han interessat pel projecte persones que em coneixen i que també són d’Osona. Cal posar en valor les persones que fan molts quilòmetres amb el cotxe per poder treballar d’una manera i en un ambient que els compensa”, diu Cendrós.
Durant els 21 dies confinats, el vincle amb la gent gran i entre els companys de plantilla ha sigut molt intens, una emoció continguda que es va desbordar dilluns al creuar la porta de sortida. Ara, el personal de La Ginesta treballarà a través de dos torns de 12 hores amb l’objectiu d’oferir la millor atenció a les persones que viuen a la residència. “Crec que també s’ha de posar en valor la bona feina que fem en la majoria de residències. Casos com el nostre demostren que hi ha vocació i que hi ha persones que es dediquen a la gent gran perquè els hi agrada”. La directora assegura que s’està posant el focus en residències on, en la majoria dels casos, la situació no ha anat ni com volien ni com podien fer-hi front. A La Ginesta no han arribat ni testos ni equips de protecció suficients com per afrontar l’aparició de diversos brots de cop. “També ens hauria enganxat força desprotegits, i això no vol dir que es facin les coses malament, sinó que en molts centres no tenien els recursos necessaris per fer front a una situació sanitària excepcional”, conclou.
