25 anys de l’últim ‘passiu-ho bé’

Aquest dijous s’esqueien els 25 anys de la mort de mossèn Manuel Serinanell, el popular ‘mossèn Passi-ho bé’, destacat aficionat a l’astronomia i la meteorologia. Impulsor de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, avui el seu record encara no s’ha esllanguit. “Ell fou l’últim sacerdot que sortí de casa enfundat en una sotana i tocat amb el rígid barret de capellà; caminava a passa menuda i comprimida, de forma que, a certa distància, semblava que li donessin corda. En general, però, confegia una figura esvelta i estilitzada com si s’hagués empassat el bàcul episcopal.” És un retall de la semblança que Pere Puig va dedicar a mossèn Manuel Serinanell, l’entranyable mossèn Passi-ho bé, en el llibre Llotja. El capítol, titulat “L’última sotana”, retratava molt bé un personatge que, durant un temps, va formar part del paisatge urbà i social de Vic. “Devia ser l’últim barret de capellà que es va veure passejant per Vic”, coincideix el guia turístic i exregidor Xavier Cervera. Ho diu, precisament, mostrant un dels barrets del mossèn que conserva a casa. Resulta que, just després de la seva mort, Cervera va posar-se en contacte amb Manel Dot, amic personal i alumne avantatjat de Serinanell pel que fa a la seva faceta de meteoròleg, i li va demanar si podia mirar de “salvar” un dels barrets del mossèn, abans que es procedís al buidat del pis on vivia, al carrer Estret. I Dot n’hi va fer arribar un; “el dels dies festius, em va dir”. Cervera coneixia el mossèn des que va fer d’escolà a la Catedral –Serinanell n’era beneficiat i, més endavant, canonge– i també el va tractar en l’etapa que va ser regidor. Sempre que es creuaven intercanviaven quatre paraules cordials. El que no li havia explicat Serinanell, sinó els seus amfitrions, va ser un dels episodis que va viure el mossèn durant la Guerra Civil. Va ser amb motiu d’una visita que va fer Cervera a l’expresident del Parlament Miquel Coll i Alentorn i a la seva dona, Glòria Alemany, al seu domicili del passeig de Gràcia de Barcelona. Serinanell exercia de rector de Tona quan va esclatar la guerra i coneixia els Coll i Alentorn perquè hi havien estiuejat, al poble; per això, l’exlíder d’Unió no va dubtar a acollir-lo a casa seva en plena persecució religiosa del 36. Per passar inadvertit, van acordar que aniria vestit amb una granota taronja, simulant ser el cobrador de la llum. Si algú tocava el timbre, havia de córrer al rebedor amb un rebut a les mans, com si hi hagués anat per cobrar-lo. I efectivament, en un escorcoll van haver de recrear l’escena; i Serinanell es va poder escapolir. El meteoròleg Manel Dot pot precisar bé quan va conèixer mossèn Serinanell. Va ser pel maig de 1981. Dot s’havia acabat de casar i, per completar el viatge de noces, van passar per Andorra per adquirir el seu primer telescopi, atret ja pel món de l’astronomia i la meteorologia. Sabedor dels coneixements del mossèn, el va anar a visitar a casa seva perquè li expliqués com funcionava l’aparell. I les visites es van convertir en hàbit. “Me’n vaig fer un fart, de pujar i baixar aquelles escales.” El mateix Serinanell seria qui el va “introduir” als serveis meteorològics de TV3; des de llavors “surten dades des de la Guixa”, somriu. Plegats van arribar a fer molts viatges amunt i avall per atendre compromisos del ram. Dot també rememora el caràcter “tranquil” del mossèn i la seva bonhomia: “Quan l’acompanyaves pel carrer no acabaves mai, es parava amb tothom per xerrar amb un i altre.” En els últims mesos que va viure al carrer Estret li havia fet alguns encàrrecs personals; per això conservava una clau de casa seva. Dot també va participar, al costat del mossèn, en la gestació de l’Agrupació Astronòmica d’Osona, l’any 1987 –va assumir inicialment la secció de meteorologia de l’entitat. “Era un savi de veritat; i era un gust escoltar-lo”, descriu Pep Pujols, actual president de l’Agrupació Astronòmica, càrrec que ja havia ocupat entre 1999 i 2007. Tot i que Pujols no era al nucli fundacional de l’entitat, recorda molt bé el personatge i el seu tarannà. “Era precís, curós, rigorós i molt treballador.” D’un esperit “plenament científic”. En aquest sentit, li havia sentit argumentar com conjugava dos mons aparentment antagònics com la fe i la ciència. “Ho tenia molt pensat i raonat; i crec que el nexe comú era la llum, com a font etèria de tot plegat.” Pujols admet que la implicació de mossèn Manel va ser “clau” per al naixement de l’Agrupació Astronòmica. Tot va arrencar entre finals de 1985 i principis de 1986. El mateix Serinanell havia impulsat unes xerrades a l’entorn de la imminent arribada del cometa Halley, i d’allà es va anar gestant la idea de muntar una societat astronòmica. Es va constituir formalment el 13 de maig de 1987 i mossèn Manel en va ser nomenat soci honorari. Quan va morir, Serinanell va llegar a l’entitat tota la seva biblioteca –uns 1.400 llibres d’astronomia, meteorologia, química o matemàtiques–, l’arxiu i bona part dels seus aparells astronòmics. “Si avui pogués veure com ha crescut i s’ha consolidat l’agrupació segur que estaria molt content”, conclou Pujols. L’Agrupació no té previst aquests dies cap recordatori del mossèn –com va fer el 2016 amb motiu del 15è aniversari de la seva mort–, però de ben segur que la seva figura serà molt present durant la commemoració del 40è aniversari de l’entitat, l’any que ve. Manel Serinanell Mir va néixer l’any 1909 a Cal Campaner de Vic. No va ser pujar al campanar, però, el que més el va acostar al cel, sinó dos camins vitals que sempre més avançarien en paral·lel: la vocació pel sacerdoci i el descobriment de l’astronomia. Va ser amb tot just 13 anys que, juntament amb alguns companys d’escola, va tenir l’oportunitat de pujar per primera vegada a l’observatori que l’astrònom Josep Pratdesaba havia instal·lat al carrer de l’Escola. “Aquesta visita li va causar una gran impressió i va començar a llegir llibres de geografia i qualsevol publicació que li arribés a les mans sobre astronomia”, detalla la biografia que havia escrit un altre company i expresident de l’Agrupació Astronòmica, Josep Sala Orri. “Pratdesaba va orientar i ajudar el jove en els seus primers passos astronòmics i es va establir un gran vincle entre mestre i alumne.” L’any 1925 Serinanell va ingressar a la Sociedad Astronómica de España y América; i quatre anys després ho farà a la Société Astronomique de France –entitat que el 1989 li lliurarà la medalla de bronze Camille Flamarion–. El 1954 començaria l’observació de les taques del Sol, la seva gran especialitat, i per la qual també va rebre reconeixement internacional. El 1959 també va ser nomenat vocal de la Comisión Nacional de Astronomía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. “El seu interès per les matemàtiques el va portar a realitzar diversos treballs de càlcul, particularment d’efemèrides de fenòmens, i, entre moltes altres coses, també va establir les coordenades geogràfiques de l’observatori Pratdesaba”, detallava Sala. Serinanell es va iniciar en la meteorologia a principis dels anys 70, i a partir de 1976 l’Institut Nacional de Meteorologia li va proposar de fer-se càrrec de l’estació meteorològica de Vic, tasca que va mantenir fins poc abans de morir. Pel que fa a la seva vida sacerdotal, el 1932 va rebre el presbiterat de mans del bisbe Joan Perelló. Va ser vicari de Sora, Perafita, l’Esquirol i Tona, poble on el va enxampar la Guerra Civil. Durant aquesta etapa es va refugiar a Barcelona, i ho va aprofitar per estudiar música, òpera i astronomia. El 1939 va tornar a Tona i el 1943 va ser destinat a la parròquia de la Pietat de Vic, on va muntar un cor parroquial. Posteriorment va ser beneficiat de la Catedral i el 1996, nomenat canonge. Serinanell va arribar a publicar molts articles en diverses capçaleres i també dos llibres, Pinzellades sobre la història i orígens de l’astronomia fins al nostre mil·lenari i L’Observatori Pratdesaba de Vic. L’Ajuntament li va retre homenatge posant el seu nom a un carrer l’any 1990; i el 1992 va ser nomenat soci d’honor del Patronat d’Estudis Osonencs. Va morir el 5 de març de 2001, amb 91 anys. L’enterrament, presidit pel bisbe Guix a la Catedral, va ser multitudinari. Va ser el seu últim passi-ho bé.

25 anys de l’últim ‘passiu-ho bé’

25 anys de l’últim ‘passiu-ho bé’

Ruta de murals a Calldetenes

En marxa el Dijous Llarder dels 8.000 entrepans a la Plaça de Vic

Xevi Currius, l’osonenc que ha guanyat el 40è Concurs de Menjar Calçots de Valls

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut