Albert Rigol
Infants, joves, adolescents i algun pare ballaven despreocupats a la plaça Major de Tona amb motiu dels 25 anys de l’esplai Güitxi-Güitxi. Al ritme del grup d’animació Xiula, els participants desdibuixaven les seves edats fent balls de tota mena davant la sorpresa dels presents. Es tractava d’un dels actes d’un cap de setmana, el del 9 i el 10 de juny, ple d’activitats per a tota la família que l’esplai havia organitzat per celebrar el quart de segle.
Amb aquest esperit alegre i acollidor, l’esplai que va començar a caminar l’any 1993 amb una desena d’infants ha anat creixent al llarg dels anys fins arribar al centenar d’alumnes. Malgrat les dificultats per trobar una seu, que ha obligat l’esplai a fer les maletes diverses vegades, aquella bogeria de crear un espai de lleure per als més petits s’ha anat consolidant amb el temps.
“Teníem la necessitat de fer alguna cosa per al poble relacionada amb els nens. I ens vam anar engrescant sense saber que seria tan difícil ni que anys després seria tan gran”, explicava a EL 9 NOU Anna Suqueta, una de les fundadores de l’esplai.
Amb un nom tret d’un espectacle de pallassos i després de recórrer el territori per assabentar-se sobre com crear un esplai, un grup promotor integrat per cinc monitors va posar les primeres pedres del que avui dia ja es considera l’esplai del poble.
“Al principi érem més monitors que nens i es feia els diumenges, però a mida que va créixer es va passar als dissabtes”, explica Suqueta, que recorda la dificultat dels inicis. Des d’aleshores, nens, joves i monitors s’han anat reunint les tardes de dissabte per fer activitats i, com explica Aleix Blancafort, vinculat a l’esplai durant nou anys, per compartir el temps i aprendre a conviure.
Amb aquest objectiu, a part de les excursions, les acampades i les colònies, des de fa dos anys l’esplai organitza la setmana de la convivència, en la qual els infants aprenen a ser més autònoms i a ajudar-se mútuament en les tasques quotidianes. “Sempre hem defensat que l’esplai no és un lloc on aparcar els infants, volem educar en valors com la creativitat, el creixement personal, el sentit crític i l’ecologisme. Ells tenen dret a participar i a decidir”, resumeix Guiu Grau, actual monitor i integrant de l’últim relleu generacional que ha passat a dirigir l’esplai, i que ara mateix conformen una vintena de joves. L’activitat estrella i més esbojarrada de l’esplai, la Gimcana Guarra, ja es va inventar en els seus inicis i des d’aleshores cada any ha clausurat la temporada, com també la festa commemorativa.
Lluny de la primera excursió de tot el grup a Cantonigròs, les sortides a Barcelona o de la vegada que els monitors es van atrevir a cuinar per a tots els infants, l’increment del nombre de nens ha obligat a segmentar-los. Actualment, l’esplai consta de cinc grups de nens dividits per edats, des dels 5 anys dels més petits fins al grup de Moniatos, que ja en tenen 16. Aquesta divisió ha permès adequar les activitats i optimitzar els recursos, tot i que Blancafort recorda que, anys enrere, el fet d’estar tots junts enriquia l’aprenentatge.
A l’entrada dels 2000, l’esplai es va poder traslladar al carrer Barcelona, un lloc més cèntric que els va permetre visibilitzar-se, just a l’època de quan es començava a vincular amb l’Esplac, l’associació d’esplais catalans. La voluntat de col·laborar amb el municipi que va empènyer la mateixa creació de l’esplai va mutar anys més tard en un teixit de monitors que també es van anar sumant a d’altres iniciatives, com el Carnestoltes del poble o en altres activitats. “Recordo el dinar que cada any es fa, on els pares estan contents i s’involucren. El ventall d’activitats dona moltes opcions als nens, i l’esplai els acaba portant pel bon camí. Al cap i a la fi, són nens que aprenen a involucrar-se”, reflexionava Suqueta.
