Seguint la convocatòria de la comissió Osona 2014, aquest dimarts 39 ajuntaments de la comarca penjaran al balcó una bandera negra per commemorar els 300 anys exactes del ban de la Junta Braços –òrgan de govern d’emergència de la Generalitat de l’època– que ratificava el compromís de Catalunya contra els Borbons en la Guerra de Successió, que acabaria tràgicament amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
El ban va ser promulgat el 9 de juliol de 1713. Les banderes negres, com a antítesi de les blanques, “volien dir que Catalunya, lluny de rendir-se, es refermava en la seva lluita”, explica Xavier Rovira, regidor de Santa Eulàlia de Riuprimer i ideòleg de la iniciativa.
Les cròniques de l’època relaten la presència de banderes negres als balcons i també de llençols bruts o tacats directament de sang, “tota una declaració d’intencions respecte a la voluntat de resistir”, diu Rovira.
En homenatge a aquell fet, la quarantena d’ajuntaments d’Osona que s’han sumat a la iniciativa penjaran la bandera negra amb un extracte, també, del text literal del ban. “La intenció era que aquesta acció es fes en el conjunt del país”, explica Rovira, però al final la crida s’ha posposat de cara a la celebració de la Diada, quan falti un any exacte per al 300 aniversari de l’Onze de Setembre.
Rovira també destaca que dels 12 ajuntaments osonencs que formalment no s’han adherit a la campanya “no n’hi ha cap que hagi al·legat raons polítiques”.
La de les Banderes Negres és la primera acció que, com a tal, convoca i organitza la comissió Osona 2014, creada ara fa dos anys amb l’objectiu de preparar la commemoració del Tricentenari de 1714 a la comarca.
Es treballa amb la idea, passat el mes d’agost, de convocar un acte cada mes fins arribar a la Diada del 2014.
La Marxa dels Vigatans del proper 10 de setembre ja tindrà, aquesta vegada, un caràcter especial, i al novembre es commemoraran els 300 anys de l’assassinat de Bac de Roda, amb actes que vincularan tres escenaris diferents a Roda, l’Esquirol i Vic.
Paral·lelament, la comissió Osona 2014 treballa en diferents fronts la divulgació dels fets de l’11 de setembre de 1714 i el paper concret que hi va tenir Osona “pensant en tots els públics, des dels infants fins a la gent més gran”.
Un dels projectes que té avançats és el de les Rutes de 1714, dins del programa global en què participa la Generalitat, per identificar episodis i personatges en els escenaris concrets on van passar i viure.
“Osona hi va tenir molt protagonisme, en aquesta guerra”, recorda Rovira. Zones com el Lluçanès o les Guilleries van viure batalles i pobles sencers van ser cremats durant la guerra.
Entre els municipis que aquest dimarts penjaran la bandera –i que podran retirar després o mantenir penjada– hi ha tots els de més població: Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Centelles, Roda de Ter i Taradell.
A la campanya també s’hi ha adherit el Consell Comarcal, on es va presentar, i que també tindrà la bandera negra penjada.
