A finals dels anys 60, alguns prohoms vigatans com Ramon Masferrer, Rafael Codina, Joan Pallarès o Eduard Junyent, que aleshores s’aplegaven a l’entorn del Centre d’Iniciatives i Turisme de Vic, van convèncer l’aleshores ministre franquista Manuel Fraga de l’oportunitat d’obrir a Osona un dels paradors turístics que s’anaven estenent arreu de l’Estat. Inicialment van pensar en el castell d’en Planes, a prop del centre de Vic, però el mateix mossèn Junyent els va suggerir un entorn més natural, al mig de les Guilleries, però proper al monestir de Sant Pere de Casserres –pensant que, de passada, això serviria per restaurar-lo–. L’indret, amb unes vistes impressionants sobre el pantà de Sau –que el mateix règim franquista havia construït uns anys abans–, va convèncer Fraga, que va visitar la zona abans de donar-hi el vistiplau. L’any 1991 s’inaugurava el Parador Nacional de Vic (ara Parador Vic-Sau), i al cap d’un any hi entraven els primers turistes. Dijous passat, l’empresa pública Paradores de Turismo en va commemorar aquest mig segle de vida.
“Estem orgullosos de complir 50 anys portant a Osona un turisme de qualitat, interessat en la natura, la cultura, la sostenibilitat i la gastronomia”, va remarcar el president de Paradores, Pedro Saura. “El de Vic-Sau és un exemple magnífic de col·laboració entre el parador i el seu municipi”, va insistir Saura, tot recordant que Paradores ha esdevingut “una de les marques hoteleres amb millor reputació de l’Estat”.
L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de les Masies de Roda, Jordi Vistós, que va corroborar la “magnífica” entesa amb els responsables de l’equipament. “Mantenim una relació de simbiosi que ha beneficiat les dues institucions”, va reblar Vistós, per a qui el Parador Vic-Sau ha estat capaç de generar “riquesa i ocupació en una zona amb un enorme potencial turístic”. De fet, en el seu moment, la construcció de l’edifici va obligar a habilitar l’actual carretera que passava per Tavèrnoles. Això, l’anhelada rehabilitació de Casserres que volia Junyent, encara trigaria anys a arribar.
El gallec Joaquín Vilanova, director de l’equipament des de fa dos anys, va recordar que el 2006 es van dur a terme unes importants obres de millora i redecoració de l’edifici, que avui disposa de 38 habitacions. També va avançar que s’està treballant en un nou projecte de difusió turística, “Naturalesa pels sentits”, per oferir als clients experiències culturals i mediambientals, de bracet amb empreses de la comarca.
El primer “Parador nacional” es va obrir el 1928 a la Sierra de Gredos. Durant la dècada dels anys 60 el règim franquista va apostar per doblar la xarxa, fins arribar a la vuitantena. L’any 1991 es va constituir la societat Paradores de Turismo de España, de titularitat pública, que avui té 93 paradors i dona feina a uns 1.500 treballadors. “Esperem arribar al centenar l’any 2028, quan celebrarem el centenari”, va apuntar Saura.
Junts reclama el nom del poble
Els diputats del PDeCAT al Congrés de Madrid, a instàncies del grup municipal de Junts per les Masies de Roda, actualment a l’oposició, han presentat una proposició no de llei instant el govern de l’Estat perquè inclogui el nom de les Masies de Roda en la denominació del parador, iniciativa que ara resta pendent de tramitació parlamentària. El grup municipal lamenta que durant aquests 50 anys s’hagi “obviat” el nom del poble on està ubicat l’equipament i proposa que passi a dir-se Parador de Turisme Vic-Sau-Masies de Roda.
El parador va ser escenari, l’any 1978, de les reunions prèvies a la redacció de l’Estatut de 1979, conegut precisament com l’Estatut de Sau. Una escultura de Josep Ricart, finançada per l’Ajuntament, ho recorda des de 1982 –tot i que es va refer en bronze l’any 2010.
