Els maridatges artístics entre músics d’Osona i usuaris dels serveis d’Osonament van brillar dissabte a la nit a l’escenari de L’Atlàntida en el festival solidari Agosaradament, organitzat per EL 9 NOU amb motiu del seu 45è aniversari. L’objectiu era doble: gaudir d’una nit d’espectacle i recaptar fons per equipar una llar a Manlleu perquè persones amb malaltia mental hi puguin desenvolupar el seu projecte vital amb plena llibertat. A aquesta finalitat, s’hi destinava l’import total de les entrades que van pagar les més de 600 persones que omplien el teatre.
El primera estrella que va brillar sobre l’escenari va ser Paula Valls. La músic manlleuenca acaba de publicar el seu primer disc després de cinc anys d’aturada forçada per un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) i sola, davant el piano, va interpretar PV_01, la primera cançó que va compondre després d’aquest forçat silenci i que forma part del seu nou disc Començar de nou.
I rere seu es van anar succeint interpretacions musicals carregades d’emotivitat, escenes còmiques protagonitzades pels actors Xevi Font i Ramon Marsó, vídeos sobre l’evolució d’EL 9 NOU o com funcionen les llars amb suport d’Osonament i els discursos institucionals de la presidenta del Parlament, Anna Erra; la delegada del govern, Montse Barniol (en substitució del president Pere Aragonès a qui un imprevist li va impedir ser al festival); l’alcalde de Vic, Albert Castells; el president del Consell Comarcal i del patronat d’Osonament, Gerard Sancho; i la presidenta de Prosa, l’editora d’EL 9 NOU, Beth Codina. Tot plegat conduit pel periodista d’EL 9 TV Guillem Rico i Enric Oriol, que viu en una llar amb suport a Torelló.
“És un plaer estar aquí, davant la sala plena, i fer-ho amb una cançó tan especial. Una cançó que vaig fer després d’una temporada de no poder escriure, de no poder fer música, i és que la primera cançó que va sortir després d’aquesta tempesta va ser aquesta”, explicava Paula Valls. Si ella va brillar, rere seu va emocionar la sala Sara Alonso.
Primer va actuar tocant el saxo al costat de Guillem Ramisa i Toni Benítez, amb qui van interpretar Quan amor tens a dins i Al·leluia i després tornava a l’escenari per fer duet amb Coloma Bertran i sobre el seu violí va recitar un poema dedicat a la seva mare, on exposa de forma totalment transparent les adversitats a les quals ha fet front. El públic va respondre amb un llarg aplaudiment.
Entre les dues actuacions ja havien passat per l’escenari també Fredy Castro, Pol Casanovas i Marc del Pino per interpretar una peça de Carles Belda amb guitarra, trompeta i acordió diatònic. Entre les peces musicals anaven apareixent sobre l’escenari Ramon Marsó i Xevi Font per oferir números còmics valent-se d’elements com un plàtan, amb el qual van fer un full monty al ritme de She Caugth the Katy dels Blues Brothers, o un exemplar d’EL 9 NOU amb el qual un intentava matar les mosques que l’altre escenificava amb sons vocals.
Era el torn de Guillem Roma, que pujava a escena acompanyat de Raquel Beltran (sintetitzadors i veus) i Frank Seguí (percussió) per interpretar Oxitocina i No fer tant. Roma va admetre que el maridatge entre tots tres havia sigut fàcil. “Ha set un gust trobar-nos i tampoc hem assajat molt. Hem quedat dos dies. El primer ja vam veure que això fluïa i no calia trencar-se el cap perquè la música té aquesta màgia: et poses a tocar i si hi ha connexió, n’hi ha”.
I així, amb emoció, màgia i bon rotllo arribava el torn dels parlaments abans d’abordar la recta final de la nit. Primer amb Power Burkas i Adrià Ballús, que van interpretar dues peces, una de la banda de pop-rock (Caminar i pensar) i l’altra del guitarrista amb el que compartien escenari (En Canal).
Adrià Puntí, que no és osonenc ni d’entrada estava anunciat al festival, també va tenir la seva dosi de protagonisme dissabte a la nit quan Ignasi Subirachs i el trio Fuà van interpretar de forma extraordinària la cèlebre Ull per ull del músic gironí. I del seu univers, els mateixos músics van transportar la sala als carrers de Dublín, per oferir Where the streets has no name d’U2 a un públic entregat.
Durant la nit també va haver-hi temps per veure, a través d’un vídeo, l’habitatge que comparteixen a Torelló el copresentador del festival, Enric Oriol, i Pau Serra, que formava part de l’últim quartet que va pujar a escena i que completaven Quim Grané, Marc La Rosa i Arnau Tordera. Abans de deixar-los tocar, però, Oriol va voler protagonitzar una de les anècdotes de la nit tot explicant que a la casa que comparteixen a Torelló s’hi viu bé, amb plena llibertat, agraïts dels serveis d’Osonament, però sense “una novia”. I l’home va aprofitar el seu moment de glòria per fer la crida.
Amb tots aquests elements la nit només podia acabar d’una manera: amb un missatge d’optimisme i aquest és el que traspua de la peça escollida per tancar la vetllada, Ens en sortirem, que Arnau Tordera va escriure per al seu grup, Obeses, després dels fets de 2017, i que dissabte va acabar cantant amb tots els participants a l’Agosaradament dalt l’escenari i bona part del públic d’empeus a la platea.
“La vegueria d’EL 9 NOU”
A Osonament i a EL 9 NOU els hi havien de xiular les orelles, per força, dissabte a la nit. Agraïments, felicitacions i elogis a parts iguals per a dues organitzacions que celebren 45 anys i que han unit esforços en la festa del grup de comunicació amb l’objectiu de contribuir a finançar un dels projectes d’Osonament, una entitat que fa quatre dècades i mitja que treballa per a les persones amb malaltia mental de la comarca. I entre tota questa pluja de bones paraules l’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), va innovar amb el concepte de “la vegueria d’EL 9 NOU”.
“Els que som aquí presents coincidim amb aquest territori, aquestes cinc comarques que compartim aquest espai territorial de premsa local, d’EL 9 NOU, que ens sentim tan propi”. Castells qualificava la premsa local de “tan necessària per al país”. I, en concret, sobre EL 9 NOU, “tot i aquets 45 anys d’història sou tan necessaris com mai per la tasca que feu d’arrelament al territori i, també volia destacar, per la llengua catalana. Des de l’Ajuntament ens volem focalitzar en aquesta amenaça i la premsa hi juga un paper clau en la conservació de la llengua”.
Dos fils, el de la vegueria i el de la llengua, que van estirar després de Castells la delegada del govern, Montse Barniol (ERC), i la presidenta del Parlament, Anna Erra (Junts). Barniol va admetre que “si bé administrativament som a la vegueria de la Catalunya Central, la que ens sentim és la d’EL 9 NOU”. La qual cosa denota que si una cosa ha consolidat el diari al llarg d’aquests 45 anys és un espai comunicatiu.
Erra va destacar les “dues premisses” a partir de les quals EL 9 NOU ha fet marca al llarg d’aquests 45 anys: “Intentar construir una societat crítica i informada i ho heu fet amb la nostra llengua. Vau fer-ho des principi. Allà hi vau donar un impuls i ara li continueu donant l’empenta a una llengua que tots sabeu que està patint i que ens cal la feina de tothom perquè no perdi aquesta força”. La presidenta del Parlament i exalcaldessa de Vic també va assegurar que EL 9 NOU “ha format part de la història dels nostres pobles i ciutats i hem pogut descobrir institucions, iniciatives, entitats i persones que formen part d’aquesta història”.
Per la seva banda, Gerard Sancho (Junts), president del patronat d’Osonament, va agraïr a EL 9 NOU “haver pensat en Osonament” per destinar la recaptació de dissabte i va fer “un sincer reconeixement per l’esforç que suposa en aquest temps continuar fent periodisme rigorós i de qualitat”.
En canvi, Beth Codina va agraïr la feina que fa a Osonament. “La falta de salut mental és la gran plaga dels nostres temps. La desigualtat creixent, que s’estén com una taca d’oli al nostre país, deixa molts exclosos. També l’acceleració dels temps, els canvis frenètics, la digitalització, la virtualització de les relacions humanes contribueixen a la confusió i la pèrdua de lucidesa. Tots som susceptibles de patir problemes de salut mental i és que la línia que ens en separa és finíssma. Gràcies a Osonament per preocupar-se i ocupar-se d’aquesta pandèmia”, deia Codina al final d’una nit ideal per viatjar de la mà dels artistes i oblidar els maldecaps de cada dia.
