Osona i el Ripollès van tornar a viure aquest diumenge una gran mobilització de caràcter sobiranista. Va ser participant massivament en la consulta sobre la independència que formalment es va anomenar procés participatiu però que va viure’s com un autèntic referèndum. A Osona van votar 73.645 persones, i al Ripollès, 13.189. Una xifra superior a altres conteses electorals. Per exemple, de les quatre últimes eleccions, només les autonòmiques de 1992, amb 82.975 persones, va superar la participació d’aquest diumenge. Ni les municipals i les espanyoles de 2011 ni molt menys les europees de 2014 van assolir aquestes xifres. Al Ripollès, la comparativa és similar.
I comparant-ho amb l’anterior consulta sobiranista del 13 de desembre de 2009, també se supera la participació de llarg. Per exemple, a Vic, on el 2009 la participació va ser molt alta, amb 14.084 vots, la d’aquest diumenge es va enfilar fins als 16.834.
Pel que fa al resultat, tal com era de preveure, domini abassegador del “sí-sí”, amb 67.499 vots a Osona (pels 2.606 del “sí-no” i els 1.034 No) i 11.771 al Ripollès (per 533 “sí-no” i 288 “no”).
La jornada va discórrer amb extrema normalitat, només trencada, en tot cas, per l’emoció que sentien alguns electors, sobretot d’edat avançada, en poder votar. Les úniques notes negatives, en tot cas, van ser a Roda, on algú durant la nit havia intentat sabotejar la porta de l’institut, però que en encara no deu minuts es van poder obrir, a 3/4 de 8, i la presentació d’un escrit per part dels regidors de PxC a Torelló davant el jutjat de Vic perquè la fiscalia ordenés el tancament dels centres de votació. També, sense cap mena d’efecte. La vigilància policia també va ser discreta, a uns metres de distància de la majoria de col·legis electorals.
Ja des primeríssima hora del matí els voluntaris es van anar presentant a les meses electorals on havien estat convocats. I a diferència del que sol passar en la resta d’eleccions, els suplents que no feien falta no van marxar cap a casa, sinó que una gran majoria ja es van esperar als voltants del centre per poder votar a partir de les 9, quan van obrir. Alguns d’ells van continuar-hi la resta de la jornada ajudant en diferents tasques, més enllà de les de la mesa electoral pròpiament dita.
En línies generals, la jornada es va caracteritzar per una gran alegria, pràcticament cap queixa malgrat les llarguíssimes cues que es van haver de fer, amb fred i tot, i una gran comprensió per part de tothom i col·laboració dels múltiples voluntaris que assessoraven els votants. Ni una sola pista, a més, dels partits polítics, malgrat la presència abundant de militants dels partits sobiranistes entre els voluntaris. L’emoció d’alguns, especialment dels més grans, es comparava, en tot cas, amb les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura.
En el conjunt de Catalunya van votar més de dos milions de persones. Aquesta xifra, considerada en les últimes setmanes com una fita a assolir pel sobiranisme, feia que el president de la Generalitat, Artur Mas, qualifiqués la jornada d’“èxit” i que afegís que “ens hem guanyat el dret a un referèndum definitiu”.
