Pràcticament un 60% de les dones enquestades en un programa de prevenció del càncer de cèrvix d’entre les que mai s’han fet una citologia –una senzilla revisió del coll uterí– no ho veuen necessari. És una de les conclusions del treball de seguiment iniciat el 2009 a Vic en una col·laboració entre el Departament de Salut de la Generalitat, l’ICS, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), la Fundació d’Osona per a la Recerca a l’Educació Sanitàries (FORES) i Osona contra el Càncer, que ha finançat el programa. Amb les dades a la mà, els responsables del programa veuen necessari conscienciar “molt més, i per més vies” sobre la importància d’aquesta prova, que permet detectar una possible patologia d’origen infecciós que pot desembocar, dins d’una cronificació a 10 anys, en un possible càncer “que ara mateix és mortal en el 50% dels casos”, com apunta el doctor Josep Grau, del Servei de Ginecologia del CHV.
Arribar a totes les dones amb alt risc de patir càncer de cèrvix és una prioritat dins del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR), en què s’ha treballat en paral·lel a Osona i a Cerdanyola-Ripollet. A partir dels resultats obtinguts s’ha desplegat un protocol i una aplicació informàtica específica per facilitar el seguiment poblacional de cara a la prevenció del càncer de cèrvix i virus del papil·loma humà –que està en l’origen de la malaltia– i estendre el projecte en el conjunt del país. “Estem parlant de proves voluntàries, que poden recomanar metges de capçalera però que no tothom es fa”, explica la llevadora Judit Tarrés, una de les coordinadores de l’estudi.
D’altra banda, i malgrat que el virus del papil·loma és agent necessari en el càncer de cèrvix, “també el trobem en altres, com al càncer d’anus o el de laringe”, apunta el doctor Josep Grau. La detecció precoç del possible càncer o poder actuar en lesions prèvies menors és una solució a l’abast, ja actualment, per la via de la vacunació. “A Austràlia ja s’ha aplicat amb èxit i s’ha aconseguit rebaixar l’impacte fins a un 10% dels nivells que hi havia abans”, assenyala Grau. Per contra, no intervenir a temps en una malaltia infecciosa que ja ha estat declarada pandèmia en alguns països “pot fer que, d’aquí a 10 anys, la incidència del càncer s’hagi multiplicat per quatre”.
Actualment, el càncer de cèrvix provoca cada any la mort d’unes 800 dones a l’Estat espanyol, una xifra que amb una bona prevenció i tractament davant dels primers indicis de risc “ja es pot estar en condicions de reduir en un 70% i, a mitjà termini, un 90%”, diu Grau. Per això és important la conscienciació entre les dones no només en els circuits de salut, sinó també en altres àmbits de relació social “com els casals o les perruqueries”, posa com a exemple Tarrés.
A Osona el treball de camp per al programa va partir de 5.056 dones d’entre 40 i 74 anys. D’aquestes van contestar 3.797 (75%). Al final es va treballar sobre una mostra de 949 dones –part de les descartades va dir que es controlaven per la medicina privada–. Del grup finalment estudiat, en la franja de 40 a 65 anys amb més de tres anys des de la darrera citologia, un 1% va donar un resultat patològic. Per als negatius, es recomana almenys una citologia cada tres anys.
