Darrere de qualsevol aliment hi ha un important procés de producció. Això implica l’esforç de la pagesia i la ramaderia, la seva elaboració o la despesa energètica que tot plegat genera. Als abocadors, però, hi continuen arribant grans quantitats de residus orgànics. De fet, a la ciutat de Vic cada any es generen “unes 3.500 tones” d’aquesta fracció, explica el regidor de Manteniment i Serveis de l’ajuntament vigatà, Albert Castells. Gran part d’aquestes deixalles són considerades “malbaratament alimentari”, el que vol dir que els productes han arribat al consumidor, no han sigut aprofitats com a aliment i tot i estar en bon estat han acabat llençats com a residus.
Detectada aquesta situació i en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, Vic es va afegir a la campanya “Suma’t al zero. Aquí no malbaratem”. Amb el suport econòmic de l’Agència de Residus de Catalunya, la capital d’Osona ja ha engegat un seguit d’accions per minimitzar el malbaratament alimentari. El projecte ja funciona en pobles com els de la Mancomunitat La Plana.
D’una banda, es donarà continuïtat al treball que des de fa uns anys es fa amb els restaurants. En aquesta tasca hi tindrà un paper clau el Pla local de prevenció de residus que ha permès dirigir els sobrants dels supermercats i mercats cap al rebost solidari “convertint-se en un model d’èxit, ja que es redueix el malbaratament d’aliments i es fa una funció social”, explica la tècnica municipal de Medi Ambient Anna Sala. Als restaurants que s’incorporin a la campanya se’ls donarà material de manera gratuïta com carmanyoles “per facilitar l’entrega del menjar sobrant als clients que ho demanin”. També s’indicarà a l’exterior dels establiments si aquell negoci de restauració forma part del projecte “Suma’t al zero”, “fent visible un valor afegit i cridant a una clientela amb consciència ambiental”, diu Sala.
Des del restaurant Magda Subirana remarquen que a la restauració “llençar menjar ens fa mal al cor”, i evidencien un canvi de paradigma entre els clients. I és que fa uns anys, “si demanaves per emportar-te el menjar que no t’acabaves d’un restaurant estava mal vist i la gent no s’atrevia a fer-ho”, en canvi ara “s’ha recuperat la consciència de no llençar res i això és positiu”, apunta Subirana.
D’altra banda, també es vol incidir en la ciutadania, “ja que és la responsable del 58% del malbaratament alimentari”, remarca Sala. Per aconseguir fer consciència entre la població, està previst organitzar tallers de cuina d’aprofitament, “ja que una poma o un plàtan una mica tocats no tenen per què acabar a les deixalles”.
