Sempre és bo recordar els orígens d’un mateix. A Santa Eulàlia de Riuprimer els ha tocat a les cases. Els veïns del carrer Nou, al barri del Pont, han posat en marxa una iniciativa per recuperar el nom original amb el qual es coneixia cada casa.
La idea va sorgir a principis d’any gràcies a Jordi Parareda i Amadeu Vilademunt, dos dels veïns que s’ocupen també de la festa del carrer.
A dia d’avui, totes les façanes del carrer Nou ja llueixen les plaques de ceràmica amb el nom originari de cada casa, que va lligat a les experiències i anècdotes que van viure-s’hi o a la gent que s’hi estava. A més, la iniciativa ha agradat i s’hi està agafant tot el poble.
La tasca no és gens fàcil. Malgrat que moltes de les cases s’han conegut tota la vida pels seus noms antics entre el veïns, s’ha volgut esbrinar d’on provenien. I són sobretot el propi Amadeu Vilademunt i Angelina Roca Oliveres, junt amb altres veïns del carrer, els quals estan aportant la informació.
Segons explica Àngel Serra, que s’encarrega de recopilar-la, Amadeu Vilademunt recorda el nom de cada casa des que tenia cinc anys. El poble està coneixent molts detalls de la seva història gràcies a l’eficient memòria d’aquest home.
“Recorda coses de 80 anys enrere, com l’Exposició Internacional de 1929 o la inauguració de les fonts de Montjuïc amb els seus sortidors de colors, que van impressionar-lo molt. I això que només tenia tres anys”, explica Serra.
Hi ha cases que tenen el nom posat, però no se sap d’on ve. D’altres han agafat diversos noms al llarg del temps i els actuals propietaris han escollit amb quin volen quedar-se. A les cases més modernes, no té gaire sentit fer-ho. I altres de molt antigues han quedat enterrades i de tres cases d’un solar, n’ha quedat una.
Però el nombre de plaques de ceràmica fabricades per l’empresa Ceràmica Catalana, de Granollers, continua augmentant. Les fan dues dones, a mà. Les decoren amb esponjat groc i marró i en tres fornades aconsegueixen l’acabat final. La qüestió és que gràcies als seus veïns, Santa Eulàlia reconstrueix a poc a poc la seva història.
Alguns noms curiosos: Can Soldat
Fa 70 o 80 anys, la persona que hi vivia cobrava per fer el servei militar per l’altra gent. Els rics li pagaven diners perquè hi anés en nom seu, de manera que el senyor de la casa va fer la mili set vegades, dues seves i cinc dels altres.
Can Blinco
Un dia els qui vivien a la casa van anar a caçar al vedat de Rocafort. El guarda els va atrapar però no van voler aturar-se i els va disparar. La gent del poble explicava els salts que feien a crit de “Fotien uns blincos!”. I els va quedar el nom.
Can Ventalls
Quan Jaume, el propietari, va comprar la casa a una dona que es coneixia com la Vella Laia, algú va proposar: “Agafarem un feix de ventalls, els d’espart que fan revifar el foc, els penjarem a la porta i en direm Can Ventalls”.
Can Xemener
L’antic propietari es guanyava la vida venent la mel dels eixams d’abelles que tenia al poble. Guardava una abella reina dissecada en una caixa. Quan va comprar la casa, li va posar el nom de Can Xemener en honor a les abelles.
Ca l’Escaldat
El nom prové del fet que durant el transport des de les guixeres del poble, concretament les de la carretera de Muntanyola, el burro, que era l’animal de càrrega de l’època, es va escaldar. La casa de l’amo seria Ca l’Escaldat.
Can Terrisser
L’origen del nom és l’avi Terrisser, que va comprar la casa. Treballava en una teuleria, el lloc on feien teules al costat de Can Patel. I al poble, en comptes de parlar de La Teuleria, va quedar-li el nom de Can Terrisser.
{{ comment.text }}