Prova de foc, divendres, per a Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la UB, politòleg, sociòleg, periodista i autor de Salvar Catalunya, la gestació del nacionalpopulisme català. Presentava el llibre sobre la gestació i evolució d’Aliança Catalana a Ripoll. Durant més de dues hores, Torrens va explicar com ha anat teixint el llibre a partir d’“un centenar d’entrevistes per entendre el que és Ripoll com a epicentre d’Aliança Catalana, el bressol de Catalunya i els atemptats del 17 d’agost de 2017”. El que per l’autor és la “tríada”, que titula el primer capítol i sobre la qual es desenvolupa un relat periodístic fet des del “rigor de la ciència política”.
Entre el centenar d’entrevistes amb els “personatges” (així definia els participants en el treball) de tots els colors polítics amb qui més ha repetit trobades ha estat l’alcaldessa, Sílvia Orriols, a qui l’autor va definir com “una líder” amb “cinc qualitats”: intel·ligent, creïble, carismàtica, amb sort i nacionalpopulista. De seguida, l’autor va voler respondre a les dues tendències de crítica que rep de part “dels qui no s’han llegit el llibre”: que blanqueja Orriols i Aliança, per un cantó, o que no els deixa bé, per l’altre. “He volgut reflectir tota la diversitat d’opinions que m’he anat trobant. El llibre no ho dona tot mastegat. Molts lectors treuen conclusions diverses. Qui l’ha llegit estarà d’acord amb un 75%-85% del que s’hi diu. Si fos un 100%, seria un mal treball”, assegurava Torrens.
L’autor ha fet una immersió a Ripoll per conèixer-ne la gent i el context, assistint als plens de l’Ajuntament. Allà ha estat testimoni del creixement d’una Orriols que, divendres, a la biblioteca Lambert Mata, escoltava les explicacions de l’autor, dreta, rere les cadires. Torrens situa l’origen del fenomen, més que en els atemptats del 17A i la seva gestió, en el fet que la líder ultradretana aconseguís un regidor a les eleccions de 2019 i, a partir d’aquí, disposés d’un altaveu per donar a conèixer el seu discurs.
Després han vingut l’alcaldia i el Parlament, amb el 3,7% dels vots emesos, “el mateix resultat que Meloni quan es va presentar per primer cop a Itàlia”. No és l’única semblança entre les dues líders, segons Torrens. A totes dues les situa en la ideologia nacionalpopulista. “Nom que hi dona la ciència política i que ja accepten alguns partits” d’aquest corrent. Un corrent que l’autor emmarca en l’extrema dreta, però distanciat del feixisme (no hi ha violència), el supremacisme blanc o el llibertarisme de dretes.
L’autor també va entrar en l’ús que Orriols i Aliança fan de l’islamisme radical. Una qüestió que Torrens lamentava que no s’hagi abordat des de les administracions ripolleses, però de la mateixa manera també insistia que “no tot l’islamisme és radical”. Torrens va ser molt crític amb la gestió que es va fer dels atemptats a la comarca, permetent, per exemple, que la germana d’un dels terroristes llegís un manifest sota el lema de “No tenim por”. “La germana era a l’escenari i jo era a baix”, deia des del públic Yolanda Ortiz, la veïna de Campdevànol que va ser testimoni de l’atemptat i que també és un dels personatges del llibre de Torrens.
I, per acabar, la pregunta del milió. Torrens al llibre dibuixa dos escenaris en funció del que succeeixi a partir d’ara: creixement exponencial o reculada d’Aliança. I ho diu qui, veient l’evolució dels atemptats jihadistes a Europa, ja es va aventurar en un article l’estiu de 2016 a dir que la Rambla de Barcelona podia ser un objectiu terrorista. Per prendre’n nota.
