L’amistat de Montserrat Peix i Montse Ballesté ve de lluny, i la seva afició per l’excursionisme també. Un dia, Ballesté va començar a tenir símptomes i tot i no saber ben bé què era “s’intuïa que era un tema degeneratiu”.
Peix ha vist l’evolució de la malaltia en la seva companya al llarg dels últims anys, “una situació que t’afecta, i busques la manera d’ajudar-la”. En un dels àmbits on ho ha pogut fer ha estat col·laborant amb Empara, “on faig principalment temes administratius”, imprescindibles per adaptar l’associació a la normativa. Aquest vincle li ha permès conèixer altres persones amb esclerosi múltiple, i amb elles “he après a veure el que és la fortalesa”.
Peix remarca que els afectats tenen clar que si no s’esforcen i s’obliguen a fer una acció que els costa a causa de les limitacions que els provoca la malaltia –com pot ser pujar una escala o caminar uns metres–, “potser no la podran tornar a fer mai més”, i és en aquest moment “quan els surt una força de dins que és tota una lliçó de vida”, conclou la voluntària.
