Imma Cervós és des de l’estiu la gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central. Llicenciada en Veterinària i màster en Direcció Pública, compagina el càrrec amb la subdirecció de Salut Pública en aquest territori. Divendres va ser al magazín …i bona lletra d’EL 9 TV.
Com definiria la situació actual de la pandèmia a Catalunya? Estem a les portes d’una sisena onada?
Els indicadors pugen lleugerament. Estem a l’expectativa de què passarà d’aquí a quinze dies o tres setmanes. No ens agradaria haver de planificar l’escenari d’una sisena onada, però el coronavirus ens dona sorpreses i podria ser que el component estacional provoqui un increment de valors. Tot i això, també s’ha de destacar que tenim una població altament vacunada. A Osona 8 de cada 10 persones compten amb la pauta completa.
L’augment de casos podria ser un efecte de la castanyada?
És probable. Quan hi ha interacció social el virus té més capacitat de transmissió.
A la Catalunya Central ara mateix hi ha diferències significatives respecte al global del país?
Sempre hem tingut valors elevats, particularment a Osona. En moments determinants és possible que el nostre risc de rebrot sigui superior, però estem en situació de control dels brots. El 80% corresponen a l’àmbit social i familiar, però l’alta vacunació evita la disseminació del virus. Això és diferent de mesos enrere, quan hi havia transmissió comunitària.
Com ens pot afectar la situació de la pandèmia a Europa, on els contagis van a l’alça?
S’està veient que als països de l’est, per exemple, on hi ha una penetració de la vacunació més baixa, puja el risc de rebrot. Aquest no és el nostre escenari. Sabem que si hi ha desplaçament de persones poden aparèixer noves variants del virus, i que aquest es pot disseminar, però tenim molta població protegida i, per tant, més opcions de contenir la pandèmia. Tampoc ens hem d’oblidar que infectar-nos o no depèn de la interacció social i la nostra pròpia conducta.
Quins escenaris contemplen de cara a finals de tardor i principis d’hivern?
Estem en situació d’anàlisi de dades. Serà molt important veure com evolucionen aquesta setmana i la següent. Tot i que tenim ingressats a l’UCI, ara per ara el virus no està impactant de manera directa en la càrrega assistencial i la pressió hospitalària.
No es pot descartar un nou enduriment de mesures?
Hem d’estar amatents. Amb aquest virus hem après a treballar de manera flexible i d’acord amb els indicadors. La vacunació és un factor molt important, però caldrà actuar si les dades i la pressió assistencial mostren que hi ha transmissió comunitària.
A quin ritme s’està vacunant actualment?
Demanant cita prèvia al CAP es pot vacunar tothom qui ho vulgui. També ens estem apropant als col·lectius més vulnerables, anant directament on hem detectat una baixa vacunació a causa de dificultats tecnològiques, barreres idiomàtiques… El nombre de vacunes difereix de la setmana i l’Àrea Bàsica de Salut. No ha deixat de pujar, però no com a l’estiu. Al juny la gent es desplaçava a qualsevol punt de Catalunya per obtenir la primera dosi. Ara tots les tenim al costat de casa i hi podem accedir fàcilment.
De moment no està indicada per als menors de 12 anys. Temen que una revifada de la pandèmia provoqui un contagi elevat entre infants?
A l’escola primària no hi ha la vacuna i és on realment tenim els brots o casos més importants. Això reafirma que es tracta d’una eina importantíssima a l’hora de protegir-nos del virus. En aquests centres cal mantenir les mesures de prevenció, sobretot mascareta, ventilació, higiene i grups bombolla. Per insistir en la població de més de 12 anys, estem estudiant una estratègia amb Educació de muntar dispositius als instituts amb índexs de vacunació més baixos.
Com estan les residències?
A la Catalunya Central l’impacte de la Covid a les residències va ser molt important. Som conscients del patiment dels residents i les seves famílies, així com l’esforç dels professionals. Ara, amb les mesures de prevenció i una pauta vacunal de més del 90%, la situació és de confort.
Preveuen que hi hagi més grip, refredats i altres virus respiratoris que l’any passat?
El 2020 va haver-hi molt poca interacció social i un ús generalitzat de la mascareta en interiors i exteriors. Això va fer que més enllà de la Covid la resta de virus gairebé no circulessin. En aquests moments tenim interacció social i relaxament de mesures, la qual cosa pot facilitar la seva dispersió. Recomanem mantenir al màxim la prevenció Covid, ja que també ens previndrà de la grip i altres patologies.
Sembla que queda clar que la mascareta no ens la podrem treure, almenys a curt termini.
S’està provant de fer-ne un ús racionalitzat al pati de les escoles, però hem de veure què passa amb els indicadors d’aquí a dues o tres setmanes. Tot fa pensar que els propers mesos l’haurem de seguir portant, com a eina preventiva.
L’atenció primària està recuperant la presencialitat. Quins canvis s’hi han introduït amb la pandèmia?
Hem potenciat l’ús del telèfon, una eina totalment vàlida, i hem obert les consultes electròniques. El compendi de tot això facilita una atenció més àgil i dirigida i desburocratitza el sistema. L’any 2019, un de cada 10 osonencs tenia activada l’e-consulta; ara en són 6 de cada 10. Hem après a utilitzar aquest canal sense oblidar la necessitat d’atendre al taulell i per telèfon.
“Tot i la Covid, a Vic s’ha fet molta activitat quirúrgica. La situació és millor que en altres hospitals”
Als hospitals, els grans reptes són la reducció de les llistes d’espera i minimitzar l’infradiagnòstic que hi ha hagut?
Estem analitzant com accelerar proves diagnòstiques, cirurgies i consultes externes. Hem de recuperar tota l’activitat que ens permeti la Covid. Tot i això, a Vic tenim una situació millor que en altres hospitals de Catalunya. Amb el pla de xoc es va fer bona feina i l’activitat quirúrgica compleix els temps de garantia fixats pel Servei Català de la Salut.
Al projecte de pressupostos de la Generalitat hi consta la inversió pel nou laboratori de l’Hospital de Vic, així com partides per renovar equipaments i material. Pel que fa a l’activitat ordinària, augmentarà la dotació que rep el CHV a través del contracte programa? És una reclamació històrica del territori.
Aquest any s’han incorporat dins del contracte del CHV noves actuacions, com la cirurgia bariàtrica per al tractament de l’obesitat mòrbida, o la tècnica de la micropigmentació de l’aureola mamària. Totes dues quedaran consolidades en l’assignació de l’hospital d’aguts. A la vegada, s’ha reforçat la contractació de la línia de salut mental, tant en hospitalització com en atenció ambulatòria i d’atenció a les drogoaddiccions. Una part important de l’increment pressupostari s’ha destinat als costos provocats per la pandèmia, que s’han pogut aportar gràcies als fons Covid. El CatSalut i les entitats proveïdores hem demanat consolidar aquests fons per ajudar a apaivagar l’infrafinançament de la sanitat catalana, però de moment no està confirmat.
L’exgerent del CHV, Pere Soley, explicava en la seva última entrevista que hi ha la possibilitat que els veïns de l’eix Ribes, Campdevànol i Ripoll tornin a tenir l’hospital de Vic com el de referència. S’ha avançat en aquest sentit?
Estem encara en un marc molt de Covid, recuperant l’activitat pendent. Aquest és un tema d’estratègia que es podria abordar, però de moment no n’hem parlat.
S’estan fent obres al CAP de Tona, també al de Calldetenes. A Manlleu tenen identificats els terrenys per construir-ne un de nou. Quan serà una realitat?
Portem a terme les inversions necessàries per garantir una assistència adequada i de qualitat. En el cas de Manlleu, el ple de l’Ajuntament ha aprovat la cessió dels terrenys a Salut, però de moment encara no treballem in situ. No crec que el nou CAP estigui construït el 2022.
{{ comment.text }}