A la meitat del seu tercer man-dat com a alcalde, Dionís Guiteras fa balanç d’una dècada intensa a Moià. El municipi ha eixugat un endeutament que el 2011 se situa-va en el 395%, i ja com a capital del Moianès es desfà de l’estricte con-trol financer per part de l’Estat
Podem dir que en l’última dècada a Moià de les pedres n’han fet pans?
El que ha passat aquesta última dècada a Moià és que hi ha hagut un esforç brutal per part de tothom: des dels responsables polítics fins a la ciutadania així com els treballadors i tècnics municipals. I tot amb l’objectiu de revertir una situació econòmica catastròfica i sortir d’un pou al qual Moià no hi hauria d’haver caigut mai.
Des del ple del mes de juny en què es va liquidar el deute, Moià respira millor?
L’equip de govern i els treballadors municipals, segur que sí. I l’oposició segur que també perquè ens traiem una gran llosa del damunt com a poble. Ens fa veure el futur amb optimisme i sortir de l’estricte control econòmic i financer per part del Ministeri d’Hisenda de l’Estat espanyol. I l’ambient al poble crec que és similar: la gent es felicita de l’esforç i també detecten un futur optimista.
Com ha de notar la població que s’ha eixugat un deute històric?
La població haurà de notar que des de l’Ajuntament per fi es deixa de fer només gestió i es comença a fer política. Que podem planificar el futur com a poble; amb ganes i sobretot amb eines. I és que fins ara ni teníem els recursos econòmics, perquè estàvem del tot hipotecats, ni la capacitat per fer-ho, perquè Hisenda ens deixava molt clar què podíem fer i què no.
“La població haurà de notar que des de l’Ajuntament per fi es deixa de fer només gestió i es comença a fer política. Que podem planificar el futur com a poble; amb ganes i sobretot amb eines”
La pressió fiscal sobre la ciutadania ha sigut molt elevada. Ara es pot replantejar. Com es farà aquest debat?
Primer de tot, cal deixar clar que la pressió fiscal que està vivint Moià no la vam fer nosaltres. Vam arribar al govern el 2011 amb una revisió de l’IBI i un augment brutal de la recaptació a causa dels canvis que s’havien fet el 2009. Un cop al govern, vam fer l’única cosa que podíem fer, que era mantenir els impostos elevats ja que el pla d’ajustament econòmic que se’ns aplicava no permetia cap tipus de rebaixa. Amb aquesta etapa de pressió fiscal obligada superada crec que és bo fer partícip la ciutadania sobre què cal fer. Explicar que si abaixem impostos tindrem menys capacitat per gestionar recursos, fer inversió i recuperar serveis. Però potser també podem trobar un punt mitjà que ens permeti posar al dia moltes coses.
I com es farà el debat?
Hi estem treballant. Volíem fer les explicacions a la ciutadania aquest juliol o agost, però amb les noves mesures per la Covid-19 tot indica que ho farem al setembre. Serà el més prudent.
Vostè com a alcalde de què és partidari?
És una qüestió que jo hauria de compartir en l’assemblea que es farà. Tinc el meu criteri, però m’agradaria exposar-lo primer davant de la ciutadania quan arribi el moment. Ara estic centrat en el dia 23 de juliol. Serà el dia que farem l’últim pagament del deute i trencarem el control econòmic i financer per part de l’Estat.
“Amb aquesta etapa de pressió fiscal obligada superada crec que és bo fer partícip la ciutadania sobre què cal fer a partir d’ara”
Entren al govern el 2011 per gestionar un municipi arruïnat. Per què s’hi posen?
Perquè estàvem cansats de criticar i dir que els altres ho feien malament però no fer res efectiu. Érem conscients que la situació no era bona, però va ser quan vam entrar al govern que vam veure la magnitud de la tragèdia. Ens hi vam posar perquè teníem ganes de fer un pas endavant. Perquè ser crític i queixar-se està molt bé però també està bé entrar a les institucions i aportar el granet de sorra des de dins.
Es van espantar al veure la situació econòmica?
No, al contrari. Ho vam assumir i davant de la dificultat l’única cosa que podíem fer era tirar endavant. Ens va motivar i ens va fer treure el millor de nosaltres per buscar solucions i revertir la situació.
Van apostar per explicar què passava al poble sense filtres i amb decisions contundents.
Era l’única manera. La ciutadania tenia tot el dret a conèixer què passava, i els polítics teníem l’obligació d’explicar la realitat. En la política massa vegades es tracta el ciutadà amb infantilisme. I si el ciutadà té la informació és capaç d’assumir realitats i presentar propostes.
“En la política massa vegades es tracta el ciutadà amb infantilisme. I si el ciutadà té la informació és capaç d’assumir realitats i presentar propostes”
Es van marcar el repte d’eixugar el deute en 30 anys i ho han fet en 10. Com ha sigut possible?
Ens vam marcar un període de 30 anys tenint en compte la situació macroeconòmica i local del 2011. El més prudent era refinançar l’important deute a 30 anys, i anar pagant en còmodes quotes. Per què ho hem pogut fer en 10? Doncs perquè la situació socioeconòmica ha canviat. Hi ha hagut mecanismes que han facilitat pagar el deute i s’han donat un cúmul de coses que ho han permès. També perquè s’han pres decisions polítiques clarament encaminades a liquidar el deute. Teníem clar que l’havíem de tornar com més aviat millor. Un exemple: liquidant l’última quota aquest juliol ens estalviarem 110.000 euros només en interessos als bancs.
El deute es genera per una mala gestió de governs anteriors a vostès. En quin punt es troben els processos judicials contra l’exalcalde Josep Monràs?
Queda obert un procés al jutjat de Manresa i està en una fase final de la instrucció. En breu se sabrà si hi ha judici.
Ha sigut contundent aixecant catifes a l’Ajuntament. Considera que també ho ha sigut a l’hora de depurar responsabilitats?
El 2011 vam decidir que tot aquell expedient que trobàvem i ens generava dubtes pel que fa a la seva legalitat el portaríem a l’administració pertinent. I han sigut aquests organismes els que han pres les decisions. S’han tirat enrere acords de ple que es van considerar il·legals, i sempre que s’ha requerit informació l’Ajuntament l’ha facilitat. Un exemple és l’abocament de residus des d’un polígon a la llera del riu en lloc de fer-ho a la depuradora. Es va denunciar, hi va haver una condemna i es va corregir la situació. Sempre hem buscat depurar responsabilitats però sense fer soroll ni estridència, i sense ànim de venjança.
Ha parlat de tota aquesta situació amb l’exalcalde Josep Monràs?
Personalment tinc estima al senyor Monràs. I quan ens hem trobat ens hem saludat. A l’inici meu com a alcalde si tenia algun dubte li havia trucat. I quan hem fet arribar algun expedient a fiscalia l’hem avisat. No soc ningú per jutjar-lo. Ell sabrà què va fer i per què ho va fer. Això ho han de jutjar les institucions pertinents. A més, Josep Monràs també va fer coses bones per Moià o el Moianès, com per exemple posar els fonaments del Consorci, la llavor del que ha sigut la comarca.
“Per què ho hem pogut fer en 10 anys i no en 30? Doncs perquè la situació socioeconòmica ha canviat. Hi ha hagut mecanismes que han facilitat pagar el deute. També perquè s’han pres decisions polítiques clarament encaminades a liquidar el deute”
Deia que podran fer de polítics i no de gestors. Quins projectes els fan especial il·lusió?
Primer de tot volem posar al dia el poble quant a carrers, voreres o clavegueram. I després tenim reptes com la urbanització del sector de Montví o acabar i recepcionar els polígons industrials. Són projectes de poc lluïment però d’una eficiència brutal per Moià.
Hi ha intenció de recuperar en l’àmbit municipal la recollida de residus i obrir un debat sobre el model?
La idea és recuperar la gestió i fer-ho amb el mateix model que fins ara. Després, amb totes les dades i la informació decidir quin tipus de recollida fem. Des del Consell Comarcal també s’està fent un estudi de quina seria la millor manera de gestionar la recollida de deixalles.
I el Moianès, per quin model aposta?
A mi, personalment, el contenidor que necessita una identificació perquè s’hi pugui abocar em sembla una molt bona proposta. Qui té la màxima responsabilitat en aquest tema és el ciutadà, ja que la clau, més enllà del model, és ser curós a l’hora de separar els residus.
A Moià, el tema de l’aparcament al centre està ben resolt?
L’aparcament a Moià està bàsicament en solars que l’Ajuntament té en lloguer. Però en canvi tenim el famós pàrquing soterrat al CAP tancat. És de propietat municipal i treballem en un projecte per valorar quant costaria acabar-lo i posar-lo en funcionament. Un dels objectius dels propers anys serà aconseguir l’obertura del pàrquing del CAP i replantejar la circulació de Moià a través del pla de mobilitat.
El BCN Drone Center ha posat Moià al món?
Moià ha obtingut ressò internacional per aquest centre tecnològic punter, on ve a formar-se gent de tot el món. Però Moià també és molt conegut per tota una indústria agroalimentària que ha crescut i ha guanyat reconeixement. I ens coneixen pels espais naturals, així com per les Coves del Toll. A Moià tenim un cúmul de promotors i divulgadors del municipi.
El Moianès és una comarca madura pel que fa als serveis que ofereix a la ciutadania?
Ho era abans que fos comarca. El Consell Comarcal està prestant uns serveis que altres consells comarcals no ofereixen.
En alguns àmbits com la salut o la recollida de deixalles es depèn encara massa del Bages o Osona?
En el cas concret de les deixalles, ho fem així perquè és la manera més eficient i econòmica de fer-ho. Per ser comarca no vol dir que haguem de fer totes les coses sols si no les podem fer millor. A vegades es necessiten economies d’escala, i si hi ha acords que funcionen és millor no canviar-ho.
“Un dels objectius dels propers anys serà aconseguir l’obertura del pàrquing del CAP i replantejar la circulació de Moià a través del pla de mobilitat”
És portaveu d’Esquerra a la Diputació i va ser presidenciable. Li va saber greu l’acord de govern entre JxCat i el PSC?
El que em va semblar, i s’està demostrant, és que va ser una pèrdua d’oportunitats enorme pel territori. L’acord PSC-JxCat ha tornat a fer pivotar les polítiques de la Diputació cap a l’àrea metropolitana. Hem perdut dos anys i molt em temo que en perdrem dos més. Totes les comarques no metropolitanes de Barcelona estan perdent oportunitats i recursos.
L’esquerda que va provocar el pacte entre Esquerra i JxCat s’ha recosit?
En política cal ser pragmàtic i racional, sobretot pel que fa a les relacions amb els altres agents polítics. I més amb JxCat i el PDeCAT, perquè ens necessitem en l’objectiu de fer la república. És igual el que va passar, el que volem és que no es repeteixi. No tinc cap rancor, però també tinc clar que va ser una mala decisió. I que la decisió tindrà un cost pel territori que anirà més enllà dels quatre anys.
Té clar què farà el 2023?
Hi reflexiono i haurem de prendre una decisió perquè el projecte tingui continuïtat.
Però vostè de què té ganes?
Tinc ganes de fer política. I de deixar enrere aquesta etapa de gestió. Ara només penso a fer el darrer pagament del deute i treballar per fer política.
Però fer política en el món local o fer el salt definitiu en l’àmbit nacional?
He estat al Parlament, vicepresident de la Diputació i he tingut càrrecs amb responsabilitat. Ara la realitat que tinc és que soc el portaveu d’Esquerra a la Diputació i m’hi vull entregar amb tota la força. I a Moià, estem en un canvi de paradigma. Després de molts anys potser deixaré de ser el senyor no i podrem pensar projectes per fer avançar el municipi.
