Donar una mala notícia no és fàcil, i menys encara si té a veure amb la salut, però les últimes setmanes els professionals sanitaris se n’han fet un tip. Pronòstics poc optimistes enclaustrats en habitacions on massa sovint la mort ha acabat guanyant la batalla a la vida, i sense que les famílies poguessin acompanyar els malalts. Eva Alda és metgessa del SEM i també treballa a Urgències del Consorci Hospitalari de Vic. Es va llicenciar el 1998, té un màster en pacients crítics i més de vint anys d’experiència professional, però reconeix que la pandèmia de la Covid-19 ha obert un escenari sense precedents: per l’elevada mortalitat, el ritme de propagació del virus… Però també el trencament dels rituals de dol i acompanyament: “Nosaltres només estem amb els pacients l’estona del servei d’urgències, però fem el primer contacte amb la família i realment he quedat parada de com entomen la situació. Seria comprensible que s’alteressin, que es posessin nervioses… I en general no ha passat. Emocionalment, als metges això ens ajuda moltíssim”.
Del coronavirus encara no hi ha marge per parlar-ne amb temps verbals que no siguin en present, però Alda apunta que, molt a poc a poc, tant al SEM com a l’Hospital de Vic s’estan recuperant les urgències del “dia a dia”. Això no vol dir que les persones que hi arriben amb Covid-19 hagin frenat en sec, sinó que progressivament van deixant de representar gairebé el 100% del total dels pacients: “Les primeres setmanes vèiem malalts més greus. La gent apurava abans de trucar a l’ambulància o venir a l’hospital, també per altres patologies. Ara tornen a aflorar les consultes per mals de pit o de cap sense esperar ni contenir-los a casa”.
“Tornen a aflorar les consultes per mals de pit o de cap sense esperar ni contenir-los a casa”
Que sigui així demostra que la major part de la ciutadania està seguint el confinament al peu de la lletra i que, un cop superat el pic de contagis, com a societat iniciem el camí per conquerir una nova normalitat. A Osona, des que es van detectar els primers casos positius de coronavirus han passat només 43 dies, però molt poca gent ha pogut mantenir les mateixes rutines que abans de la pandèmia, i els professionals sanitaris no en són l’excepció: al Consorci Hospitalari de Vic estan fent torns de 12 hores, s’han hagut d’acostumar a treballar amb equips de protecció i gestionar tant un increment de la pressió assistencial com psicològica.
“Per nosaltres, cada dia és el dia zero”, explica Alda, “contínuament atenem pacients amb Covid-19 i això vol dir que ens podem contagiar, però també portar el virus a casa i que l’acabin patint les nostres famílies”. Precisament per evitar aquest escenari els seus dos fills, de 10 i 7 anys, ara viuen amb els avis: “És dur, sí, però sabem que és el millor”. De moment no s’atreveix a posar data sobre quan podran tornar a casa, i encara menys pujar muntanyes, una de les activitats de què solien gaudir abans que el coronavirus colonitzés el món sencer.
“Per nosaltres, cada dia és el dia zero”
A la balança el plat que hi pesa més és el de l’esgotament i la consternació, però tot i això Alda també destaca que les últimes setmanes s’ha multiplicat l’esperit de treball en equip: “Ens venen a donar un cop de mà professionals que no estan habituats a urgències i, malgrat les circumstàncies, és genial constatar que la gran majoria compartim la compenetració, la sincronia, les ganes que les coses surtin bé… Sentir-te acompanyat també facilita la presa de decisions”.
Pel que fa al contagi de personal sanitari, que a l’inici de la pandèmia va arribar a representar el 30% dels positius detectats al Consorci Hospitalari, Alda apunta que la situació era tan nova que probablement va faltar informació per preveure amb temps l’impacte real de la Covid-19: “Ara ja fa setmanes que anem ben equipats i crec que és molt més difícil que ens arribem a contagiar. També tenim claríssim que qualsevol malalt, encara que vingui per una altra patologia, pot ser portador del virus”.
“Ara crec que és molt més difícil que [els professionals sanitaris] ens arribem a contagiar”
A casa el gran canvi és no tenir-hi els fills, però hi ha rutines que Alda no les ha modificat, entre les quals els plats de la dieta informativa. Continua atenta a les notícies i els mitjans de comunicació, i ara que és ella que ha accedit a parlar amb EL 9 NOU, repeteix que la ciutadania no es pot permetre abaixar la guàrdia: la consigna continua sent quedar-se a casa. I és que tal com diu el refrany, val més prevenir que curar.
